Adeu a Jordi Setoain, pioner i impulsor de la medicina nuclear a Catalunya

L’eminent doctor Jordi Setoain Quinquer (Barcelona, 1931), l’home que va introduir la medicina nuclear i la ressonància magnètica a Catalunya, va morir divendres passat als 91 anys deixant un llegat que encara perviu en molts dels grans hospitals públics del país.

El 1963, juntament amb Francesc Domènech, van impulsar i inaugurar el primer centre privat de medicina nuclear, el Cetir, que va tenir la seva primera oficina al carrer Muntaner. Va ser tota una revolució a Barcelona. Per primer cop s’enregistraven imatges de les funcions de la tiroide, el fetge, la melsa o el ronyó. El diagnòstic per imatge era una modalitat que anava molt més enllà de la radiologia convencional ja que usava els rajos gamma i beta per a la identificació i el tractament de les malalties. Una de les grans revolucions que han suposat per a la medicina moderna són les imatges gammagràfiques. Amb el temps, el diagnòstic d’imatges també ha esdevingut una eina imprescindible en el diagnòstic i tractament de tota mena de càncers.

El 1974 Setoian, que va ser president de la societat espanyola de medicina nuclear, va liderar la introducció de l’especialitat a la sanitat pública amb unes primeres instal·lacions de medicina nuclear a l’Hospital Clínic, de les quals en va ser cap de servei des d’aquell primer any fins que es va jubilar. A partir de llavors, l’especialitat, reconeguda a les universitats el 1978, es va escampar per tots els hospitals introduint canvis tecnològics gairebé cada any amb el suport de físics mèdics i l’evolució constant de la protecció al personal de les instal·lacions.

Setoain, d’una família del carrer de Gràcia, va llicenciar-se a la Universitat de Barcelona en urologia, però la seva passió el va conduir, després d’uns cursos a Madrid, cap a la radioteràpia primer i cap a la medicina nuclear després. “Era una especialitat que estava naixent a Europa i els Estats Units, i va ser d’allà on va aprendre’n les tècniques tot i que el primer equipament, comparat amb l’actual, era molt rudimentari”, explica Eduard Riera, president de la societat catalana de medicina nuclear i actual director mèdic del Cetir.

El cap de l’especialitat al Clínic, David Fuster, recorda que aquest any celebren els 50 anys del servei que va inaugurar Setoain. “El novembre li fèiem un merescut homenatge.” “No va ser només un pioner –hi afegeix– en aquest àmbit. Va ser el primer que va fer una ressonància magnètica a Catalunya, el 1983 en local seu a Pedralbes.” El 2000 al Cetir va realitzar a Catalunya la primera exploració amb la Tomografia per Emissió de Positrons (PET). Un any després va inaugurar la primera unitat de ciclotró, que va tenir un gran impacte sobre el diagnòstic en oncologia.

El seu fill, Xavier Setoain, que també és especialista en medicina nuclear, recorda que va ser un metge molt estimat per raons diverses. “Una cosa que feia i tots els amics li agraïen era ajudar-los com fos en qualsevol consulta mèdica que feien. Trucava a qui calgués. Professionalment era molt resolutiu. Qualsevol idea que donaves hi posava fil a l’agulla per mirar de fer-la realitat. Confiava molt en els seus metges col·laboradors i sabia delegar en ells. Algú em va dir un dia que era un mestre de la vida.”

No només va ser una persona coneguda en l’àmbit mèdic. Va tenir a Esplugues un dels museus de ceràmica de referència a Catalunya amb una col·lecció pròpia molt valuosa. Era un gran aficionat als ral·lis i també havia estat pilot. “Una de les seves últimes proves va ser un Montecarlo de cotxes clàssics”. Les altres aficions eren la cacera, la pesca i, sobretot, viatjar a l’Àfrica. “L’apassionava. Anaven sense guia ni res. A viure l’aventura.”