Necrològiques

societat

Adeu a Rafael García, el delegat general de La Caixa que va deixar empremta a Girona

Va estar vinculat a un gran nombre d’entitats i va coordinar la fusió amb Caixa Girona el 2010

El que va ser dele­gat gene­ral de La Caixa a les comar­ques giro­ni­nes, Rafael García García (1943, Bar­ce­lona), va morir dime­cres a Bar­ce­lona als 80 anys. García, tot i que va arri­bar a les comar­ques giro­ni­nes pro­vi­nent de la capi­tal cata­lana, es va inte­grar en mol­tes de les grans acti­vi­tats soci­als, econòmiques i cul­tu­rals de la demar­cació.

De pare ara­gonès i mare cas­te­llana, va entrar a tre­ba­llar a l’antiga Caixa Bar­ce­lona quan tenia només 18 anys (1961) a l’ofi­cina del car­rer Mallorca. Era pèrit mer­can­til i va com­pa­gi­nar la feina amb estu­dis de dret a la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona. També es va diplo­mar en màrque­ting a Esade i alta direcció a IESE (Uni­ver­si­tat de Navarra).

Va ser nome­nat dele­gat gene­ral adjunt a Girona el 16 de setem­bre del 1991. Era un nou càrrec que l’enti­tat esta­blia per poten­ciar la presència al mer­cat i l’eco­no­mia giro­nina. Va for­mar tàndem amb Emili Llo­part i Valls, que va ser el subs­ti­tut com a dele­gat gene­ral de tot un històric, el sal­tenc Miquel Case­llas i Casals.

Dos anys després, García va ser nome­nat dele­gat gene­ral únic, càrrec que va osten­tar fins a finals del 2008. En el moment del seu nome­na­ment La Caixa ja s’havia començat a intro­duir en tots els sec­tors i amb la seva presència va fer un salt enda­vant en nom­bre d’ofi­ci­nes i de cai­xers automàtics, a banda de sig­nar múlti­ples con­ve­nis econòmics i grans acords de patro­cini d’esde­ve­ni­ments cul­tu­rals de tot el ter­ri­tori. El seu rol va ser deter­mi­nant en el finançament de mol­tes com­pa­nyies de la Fede­ració d’Orga­nit­za­ci­ons Empre­sa­ri­als de Girona (FOEG).

El va subs­ti­tuir Jordi Nico­lau, que en aquell moment era el direc­tor de l’àrea de negoci a l’Empordà. Amb tot, García va tor­nar a l’enti­tat el 2010 per coor­di­nar el procés d’absorció de Caixa Girona. Abans d’arri­bar a Girona ja havia par­ti­ci­pat en la fusió de la Caixa Bar­ce­lona per part de La Caixa i ante­ri­or­ment en el mateix procés que van seguir Caixa Bar­ce­lona i la Caixa de la Sagrada Família. Va ser un dels pocs direc­tius que va con­ser­var un càrrec relle­vant a La Caixa després de la fusió.

La seva vin­cu­lació a la soci­e­tat giro­nina es va reflec­tir en la con­tri­bució en algu­nes de les prin­ci­pals enti­tats. Va ser con­se­ller per als assump­tes econòmics del Bis­bat, que més enda­vant li reco­nei­xe­ria públi­ca­ment aquesta tasca. El 2007 va subs­ti­tuir Josep López de Lerma com a pre­si­dent a Tri­buna de Girona i va ser mem­bre del pro­jecte Uni­ver­si­tat i Futur de la UdG. També va coor­di­nar el diploma de post­grau en banca i finan­ces i va impul­sar l’inici dels estu­dis de medi­cina. El 2011 va rebre la meda­lla de la UdG. Al mateix temps va col·labo­rar amb l’asso­ci­ació d’alum­nes del Bell-lloc, Càritas i el GEiEG, entre d’altres enti­tats.

“Del que més orgullós se sen­tia era de l’Obra Social i els valors ètics que això supo­sava”, recorda la seva filla, Maria García. “Gui­llem Ter­ri­bas el va defi­nir un dia com un dels últims ban­quers amb ànima. Crec que és una bona des­cripció. Era un romàntic i sem­pre pre­ci­sava que una part dels bene­fi­cis de l’enti­tat es rein­ver­tien en la soci­e­tat”

Més enllà de la seva tasca al cap­da­vant de l’enti­tat finan­cera a Girona, García tenia dues grans pas­si­ons: l’Espa­nyol i el mar. Només un any es va des­en­can­tar del fut­bol. Quan l’equip, amb el polèmic Cle­mente a la ban­queta, va per­dre aque­lla copa de la UEFA del 1988 con­tra el Bayer Leverku­sen. Solia esti­ue­jar amb la família a Eivissa i Menorca. “Era super­tre­ba­lla­dor i recordo que a la feina no feia cap dis­tinció amb ningú. Mirava d’aju­dar tot­hom per igual i fins i tot en un món que en aquell moment es podia con­si­de­rar mas­clista ell tenia el mateix tracte amb qual­se­vol tre­ba­lla­dora que tre­ba­lla­dor. Tots l’apre­ci­a­ven molt per coses com aques­tes.”

La cerimònia de comiat de García va tenir lloc diven­dres a Bar­ce­lona. Tenia qua­tre fills i dues netes.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a