societat
Adeu a Rafael García, el delegat general de La Caixa que va deixar empremta a Girona
Va estar vinculat a un gran nombre d’entitats i va coordinar la fusió amb Caixa Girona el 2010
El que va ser delegat general de La Caixa a les comarques gironines, Rafael García García (1943, Barcelona), va morir dimecres a Barcelona als 80 anys. García, tot i que va arribar a les comarques gironines provinent de la capital catalana, es va integrar en moltes de les grans activitats socials, econòmiques i culturals de la demarcació.
De pare aragonès i mare castellana, va entrar a treballar a l’antiga Caixa Barcelona quan tenia només 18 anys (1961) a l’oficina del carrer Mallorca. Era pèrit mercantil i va compaginar la feina amb estudis de dret a la Universitat de Barcelona. També es va diplomar en màrqueting a Esade i alta direcció a IESE (Universitat de Navarra).
Va ser nomenat delegat general adjunt a Girona el 16 de setembre del 1991. Era un nou càrrec que l’entitat establia per potenciar la presència al mercat i l’economia gironina. Va formar tàndem amb Emili Llopart i Valls, que va ser el substitut com a delegat general de tot un històric, el saltenc Miquel Casellas i Casals.
Dos anys després, García va ser nomenat delegat general únic, càrrec que va ostentar fins a finals del 2008. En el moment del seu nomenament La Caixa ja s’havia començat a introduir en tots els sectors i amb la seva presència va fer un salt endavant en nombre d’oficines i de caixers automàtics, a banda de signar múltiples convenis econòmics i grans acords de patrocini d’esdeveniments culturals de tot el territori. El seu rol va ser determinant en el finançament de moltes companyies de la Federació d’Organitzacions Empresarials de Girona (FOEG).
El va substituir Jordi Nicolau, que en aquell moment era el director de l’àrea de negoci a l’Empordà. Amb tot, García va tornar a l’entitat el 2010 per coordinar el procés d’absorció de Caixa Girona. Abans d’arribar a Girona ja havia participat en la fusió de la Caixa Barcelona per part de La Caixa i anteriorment en el mateix procés que van seguir Caixa Barcelona i la Caixa de la Sagrada Família. Va ser un dels pocs directius que va conservar un càrrec rellevant a La Caixa després de la fusió.
La seva vinculació a la societat gironina es va reflectir en la contribució en algunes de les principals entitats. Va ser conseller per als assumptes econòmics del Bisbat, que més endavant li reconeixeria públicament aquesta tasca. El 2007 va substituir Josep López de Lerma com a president a Tribuna de Girona i va ser membre del projecte Universitat i Futur de la UdG. També va coordinar el diploma de postgrau en banca i finances i va impulsar l’inici dels estudis de medicina. El 2011 va rebre la medalla de la UdG. Al mateix temps va col·laborar amb l’associació d’alumnes del Bell-lloc, Càritas i el GEiEG, entre d’altres entitats.
“Del que més orgullós se sentia era de l’Obra Social i els valors ètics que això suposava”, recorda la seva filla, Maria García. “Guillem Terribas el va definir un dia com un dels últims banquers amb ànima. Crec que és una bona descripció. Era un romàntic i sempre precisava que una part dels beneficis de l’entitat es reinvertien en la societat”
Més enllà de la seva tasca al capdavant de l’entitat financera a Girona, García tenia dues grans passions: l’Espanyol i el mar. Només un any es va desencantar del futbol. Quan l’equip, amb el polèmic Clemente a la banqueta, va perdre aquella copa de la UEFA del 1988 contra el Bayer Leverkusen. Solia estiuejar amb la família a Eivissa i Menorca. “Era supertreballador i recordo que a la feina no feia cap distinció amb ningú. Mirava d’ajudar tothom per igual i fins i tot en un món que en aquell moment es podia considerar masclista ell tenia el mateix tracte amb qualsevol treballadora que treballador. Tots l’apreciaven molt per coses com aquestes.”
La cerimònia de comiat de García va tenir lloc divendres a Barcelona. Tenia quatre fills i dues netes.