Necrològiques

tot recordant

Henri Matisse, el gran mestre del color

Juntament amb Picasso, és considerat una de les figures clau de la història de l’art modern del segle XX

Avui fa exactament 70 anys que va morir l’artista francès Henri Matisse, pintor reconegut, juntament amb Pablo Picasso, com un dels grans artistes del segle XX. A l’inici de la seva carrera, se’l va identificar amb el fauvisme i pels anys 1920 ja s’havia destacat pel seu mestratge en el llenguatge expressiu del color i del dibuix, el qual va desplegar en una immensa producció que es va estendre per més de mig segle i que va consagrar-ne la reputació com una de les figures centrals de l’art modern.

Nascut el 1869 en una petita localitat al nord de França, el 1887 es va traslladar a París per estudiar dret, alhora que treballava com a administratiu de Le Cateau-Cambrésis. Dos anys més tard, el 1889, quan estava convalescent a causa d’una apendicitis, la seva mare li va portar elements per pintar perquè es distragués. Des d’aquell moment, va decidir convertir-se en artista plàstic i assistir a cursos a l’Académie Julian. El 1892 va ingressar a l’École des Beaux-Arts, on va rebre classes del pintor simbolista Gustave Moreau. Al començament de la seva trajectòria, va practicar el dibuix en un estil més aviat tradicional. Més endavant, va passar a pintar lluminosos paisatges de Còrsega i de la Costa Blava, deixant-se endur pels aires impressionistes de l’època, i va practicar esporàdicament el divisionisme. El 1894 va néixer la seva filla Marguerite, la mare de la qual, Caroline Joblaud, havia estat una dels seus models. Anys més tard, el 1898, es va casar amb Amélie Parayre, amb qui va tenir dos fills, Jean i Pierre. A nivell artístic, el 1896 va exposar quatre llenços a la Société Nationale des Beaux Arts amb notable èxit.

Amb el començament del segle, va liderar, juntament amb el també pintor André Derain, un moviment artístic conegut com a fauvisme, un corrent efímer que va celebrar tres exposicions, la primera, al Saló de Tardor de 1905. Les pintures que hi havia exposades expressaven emoció amb colors salvatges i dissonants que no respectaven els colors naturals. Les obres van causar un veritable escàndol per la profusió de colors purs i violents. En concret, Matisse va exposar La fenêtre ouverte i Femme au chapeau. La mostra en general i el material de Matisse en particular, van resultar un escàndol per a l’època i van ser objecte d’una crítica molt agressiva.

Anys més tard, cap al 1917, es va instal·lar a Niça, va conèixer Renoir, i el seu estil es va fer més subtil. Va produir en aquest període algunes de les seves obres més cèlebres, com ara La Fenêtre i la sèrie de les Odalisques. En aquesta etapa a la ciutat francesa, va tenir com a deixeble i gran amic el pintor japonès Yoshio Aoyama, el qual ha deixat en la història de l’art el terme “blau Aoyama”. El 1939, es va separar de la seva dona, amb qui feia 41 anys que estava casat. El 1941 li van diagnosticar un càncer i va ser hospitalitzat a Lió, on es va sotmetre a una colostomia. Els seus metges li van donar sis mesos de vida, i va començar a utilitzar una cadira de rodes. Fins a la seva mort, seria atès per una noia russa, Lydia Delektorskaya, que anteriorment havia estat una de les seves models.

El 1947 va publicar Jazz, un llibre d’edició limitada que contenia còpies amb retalls de paper de colors dels collages, acompanyats dels seus pensaments. Tres anys més tard, va decorar la capella del Rosari de les dominiques de Vence, l’obra que exposa millor la seva tendència simplificadora cap a formes més planes. Finalment, va morir el 1954 d’un atac al cor als 84 anys. Un museu dedicat al seu treball es va obrir el 1952, just abans de la seva mort, i actualment és la tercera col·lecció més gran d’obres de Matisse a França.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.