Societat
Mor Mirta Baravalle, una de les primeres Madres de Plaza de Mayo
Va donar suport al dret a l’autodeterminació dels catalans després del referèndum
Mirta Acuña de Baravalle (Uribelarrea, 1925), una de les 14 mares fundadores de l’Asociación Madres de Plaza de Mayo a l’Argentina, va morir ahir, als 99 anys, segons va publicar a les xarxes socials l’associació, ara anomenada Abuelas de Plaza de Mayo.
El gener del 2021 va ser una de les 50 personalitats que van signar el manifest Dialogue for Catalonia, promogut per Òmnium Cultural i publicat a The Washington Post i The Guardian, a favor de l’amnistia dels presos polítics catalans i del dret a l’autodeterminació. En el document s’exigia el final de la repressió i una crida al diàleg “sense condicions”.
La icònica activista era mare d’Ana María Baravalle, que tenia 28 anys i estava embarassada de cinc mesos quan va ser segrestada, l’agost del 1976, juntament amb el seu marit, Julio César Galizzi, durant la dictadura militar de Videla. Des d’aquell mateix moment va dedicar la seva vida a la recerca de la seva filla. Va formar part del primer grup de dones que a partir del 1977 es van començar a aplegar a la Plaza de Mayo de Buenos Aires per exigir informació dels seus fills i filles desapareguts. Aquell mateix any va impulsar la coneguda ONG, una de les que van denunciar amb més força les desaparicions del període de la dictadura (1976-1983).
El 30 d’abril del 1977 van començar a caminar cada dijous al voltant de la Piràmide de Mayo, a la plaça del mateix nom, situada davant la Casa Rosada. Per cridar l’atenció, les dones van decidir cobrir-se el cabell amb un mocador de roba blanca. La seva sola presència va començar a exercir pressió nacional i internacional sobre el destí de les persones que desapareixien a l’Argentina. Inicialment el règim militar va intentar explicar la presència d’aquestes persones caminant al voltant de la piràmide titllant-les de boges, però amb el temps les seves denúncies van arribar als tribunals.
Un cop recuperada la democràcia, el 10 de desembre del 1983, les àvies van promoure la utilització dels últims avenços genètics per establir un sistema d’identificació dels infants robats, sense precedents al món, i van pressionar perquè l’Estat enjudiciés els responsables dels segrestos dels infants considerant-los part d’un pla repressiu. Encara ara l’associació busca uns 300 nets que haurien nascut durant el segrest de les seves mares. Baravalle ha mort sense conèixer el destí de la seva filla.