societat
Mor Maria Rosa Marmé, referent de la memòria històrica a Perpinyà
Era la filla de Pere Marmé, el combatent més jove que va fer costat a Macià en els Fets de Prats de Molló
L’artista, escriptora i activista cultural nord-catalana Maria Rosa Marmé i Pujades (Castelló d’Empúries, 1931), ha mort als 93 anys a Perpinyà, segons ha confirmat l’Associació Casa Macià. Era filla de Pere Marmé, àlies “Perico”, que el 1926 amb 16 anys va ser el combatent més jove dels fets de Prats de Molló al costat de Francesc Macià.
Va lluitar per mantenir la memòria històrica d’aquells fets publicant pel seu compte el llibre La vida de Macià. Un exemple i una esperança, en què va recollir les vivències del seu pare al costat de Macià amb algunes imatges del seu pare i el president. Venia el llibre en les seves conferències i en donava els beneficis a l’Assemblea Nacional de Catalunya.
També va escriure , entre d’altres, els poemes Canigó i Soc Catalunya. Va ser professora de català al Centre Cultural de la capital del Rosselló i participava habitualment en xerrades a la seva vila i al Principat. També era una gran aficionada a la història, sobretot de l’etapa dels càtars. Després de la Guerra Civil es va instal·lar definitivament a la Catalunya del Nord, on va treballar als anys quaranta a la farmàcia de Josep Deloncle, al qual va ajudar a fer tornar la Processó de Sang als carrers del Perpinyà.
A l’exili, el seu pare havia format part de la resistència contra l’ocupació nazi. Tant ell com la seva filla, que tenia set anys, van trobar allotjament a casa d’uns familiars. Això va evitar que acabessin en algun dels camps de concentració que van obrir les autoritats franceses. Rosa Maria Marmé també va viure un temps a Tolosa per raons professionals, ja que va trobar feina a la societat dels Hules Renault.
Més tard va conèixer el fotògraf del diari Midi Libre Léopold Tourné, parent d’Andreu Tourné, famós resistent i polític. Es van casar i aquesta és la raó per la qual molts van conèixer Maria Rosa Marmé amb el cognom de Tourné, sobretot a la Catalunya Nord.
Als anys noranta va desplegaramb més ambició una de les seves passions, el dibuix i la pintura. Va fer diferents exposicions i va ser reconeguda amb el premi de les natures mortes al Saló Internacional Vang Gogh a la Barceloneta de Provença (1992).