La primera edició va sortir l’any 1986, una iniciativa que, de seguida, va tenir el suport de diferents institucions. L’any següent ja es va començar a editar sota l’empara de Punt-Diari
Quaranta anys d’una agenda molt popular
“El Calendari Agenda del Pagès 1986 neix amb la il·lusió de ser una eina útil i estimada. Surt al carrer per primera vegada amb l’ànim de col·laborar amb tots vosaltres: pagesos, ramaders, pastors, bosquetans, caçadors, pescadors, tècnics..., amb tots els qui fem de la natura un mitjà de vida i/o estimació”, escrivien Josep Guix, enginyer agrari i professor de l’Institut de Formació Professional La Garrotxa, i Anna Roca i Isabel Salamaña, geògrafes del Centre d’Estudis de la Cambra Agrària de Girona, en la presentació de la primera edició del Calendari Agenda del Pagès, una publicació que aquest 2025 arriba als quaranta anys.
“Ens semblava que els pagesos necessitaven un calendari agenda com el que proposàvem i, a més, volíem fer diners per als alumnes de final d’estudis de l’institut”, explica Josep Guix, que recorda que d’aquella primera edició, en què van rebre el patrocini de la Diputació de Girona i el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat, a més del suport de l’institut d’FP La Garrotxa i de la Cambra Agrària de Girona, en van fer una tirada d’uns dos mil exemplars. El disseny gràfic va anar a càrrec de Magda Pujolàs i de Maria Perelló i la impressió, d’Aubert Impressor d’Olot.
“Un dels principals problemes que vam tenir va ser la distribució i el posterior cobrament de les vendes. I també la feinada per obtenir totes les dades per a l’Agenda”, recorda Anna Roca, que juntament amb en Josep Guix s’han mantingut des de llavors com a autors de l’Agenda del Pagès.
Tot i les dificultats inicials, el Calendari Agenda del Pagès 1986 va tenir molt d’èxit. En donava constància una nota en les planes de Camp del Punt Diari el febrer del 1986. “El Calendari Agenda del Pagès 1986 de les comarques gironines, que sortí al carrer el 8 de febrer passat, està tenint molt bona acollida per part dels ramaders i agricultors de les nostres contrades.”
La primera edició constava de 32 pàgines i de la major part dels elements de l’agenda actual, amb consells per al camp, l’horticultura i la jardineria, sobre maquinària, informació sobre festes majors i fires, un ampli directori i una relació de pesos i mesures, entre altres coses, com ara un vocabulari de barbarismes de termes agraris, del tipus cosetxadora.
En la portada d’aquella primera edició hi havia una foto d’una carlina i el nom de totes les comarques gironines, l’àmbit que volien abraçar i que, amb el pas dels anys, s’ha superat fins a arribar a abastar tot el Principat.
De la carlina de la portada en parlava, dins l’agenda, un petit i encisador text del notari i escriptor olotí Ramon Llongarriu (Olot, 1923-2006) i que val la pena reproduir de manera íntegra: “Entatxada sobre la porta de roure revellit pel sol, la pluja i el fred, la carlina (carolina en versió garrotxina), amb les fulles de ferro rovellat i d’aram tornassolat, obre i tanca la seva flor daurada segons el carés del temps. Si tomba per bo, s’obre, mostrant el groc daurat del seu petit sol; si a cas ve pluja, les seves fulles es tanquen en punta deixant la flor amagada. Elemental baròmetre de les nostres pagesies, les portes de les quals, cada any, estiu enllà, renovaven l’espinosa carlina, collida en algun erm, perquè no els faltés mai l’avís precursor d’una maltempsada ni l’exorn d’un sol florit a l’entrada de la casa.”
Podríem dir, certament, que aquella carlina, fotografiada per Josep Guix mateix, ha protegit l’agenda durant tots aquests anys. I no solament això: sota l’empara de l’editora del Punt Diari, d’El Punt més tard i, finalment, d’El Punt Avui, ha persistit i s’ha fet més forta.
Entrada del Punt Diari
De fet, el Punt Diari ja va aixoplugar l’any següent la segona edició de l’agenda i en va assegurar una distribució, amb una col·laboració que tampoc s’ha estroncat, la de la Caixa de Girona i, des de fa uns anys, de Caixabank, entitat que va absorbir la gironina l’any 2010. Altres suports ferms han estat el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, l’Institut de FP La Garrotxa i la Cambra Agrària, a més de nombrosos anunciants.
El format d’aquella primera agenda, amb variacions, es va mantenir fins a l’edició del 1991, quan se’n va ampliar el nombre de pàgines, fins a més de vuitanta, amb molta més informació i també publicitat. El disseny i la compaginació es van fer ja des del mateix diari. D’aquella sisena edició se’n van distribuir més de 26.000 exemplars de manera gratuïta amb el Punt Diari i altres canals. També va canviar el nom i es va presentar com a Anuari-Agenda del Pagès.
L’any 1996, coincidint amb l’onzena edició, s’hi va fer una nova millora. La paginació va superar les 150 pàgines i s’hi va incorporar el color, a més d’una secció que hi va acabar perdurant uns quants anys més: els itineraris agroturístics. Els subscriptors del diari l’obtenien gratuïtament.
En l’edició següent, del 1997, hi va començar a col·laborar el dibuixant olotí Tavi Algueró, fent-hi uns acudits sobre el sector agrari.
L’any 1998 és també el moment en què l’agenda va sortir de l’àmbit estrictament gironí i es va començar a distribuir també al Maresme i a les comarques meridionals del Principat. Hi van entrar a col·laborar Lourdes Adsuar Martínez i Joan Salvador Minguet Pla, que encara continuen fent-ho.
L’edició del 1998 es va lliurar com a col·leccionable, amb deu fascicles, però només per als que no eren subscriptors del diari. Els itineraris turístics eren una part important de les agendes d’aquells anys, on també es van estrenar seccions com “Fem de jardiner” o una altra de dedicada a les plantes medicinals.
L’any 2002 l’agenda va adoptar el format actual, amb disseny d’Àngel Madrià i Sònia Moret. Va adoptar el títol actual d’Agenda del Pagès i el nombre de pàgines es va enfilar per damunt de dues-centes. Una de les principals característiques del nou format era que presentava el calendari a setmana vista. També amb dues parts ben diferenciades, no només perquè una era a una sola tinta i l’altra en color, sinó perquè en la primera el lector hi trobava la part de calendari, consells, fires, mercats, festes majors, pesos, climodiagrames i un ampli directori, mentre que la segona era molt més informativa, amb els itineraris i el monogràfic. És el format que, amb petites variacions, s’ha mantingut fins a la quarantena edició, aquest 2025.
La revista Presència es va fer càrrec de l’edició de l’agenda des del 2004 fins al 2008. Aquest canvi va comportar que la publicació pogués arribar arreu del Principat.
En aquests anys, l’Agenda del Pagès anava donant cada cop més importància al monogràfic, malgrat que els itineraris, primer agroturístics i més tard lligats als mercats, encara hi tenien un pes molt important.
El monogràfic es promovia a la portada amb els dibuixos de Josep Duixans. Des de l’any 2002, la llista de temes és llarga, però en destacaríem els dedicats a horta ecològica, els conills i les gallines, les conserves i les melmelades, les propietats de les fruites, els formatges, els peixos de costa, la vinya i el vi, els productors del porc, la tomata, els llegums, les patates, les pomes, les cireres, les cabres i ovelles, l’aviram, el bestiar equí o el porcí, incidint en els pagesos i ramaders del país i la seva tasca de salvaguardar els productes i les races autòctones.
“
“
“
“
