Canals

Anna Roca i Josep Guix

Autors de l’Agenda del Pagès

“Un dels objectius ha estat la difusió dels productes agraris del país”

L’Agenda del Pagès ha estat un projecte amb l’ajuda de molts col·laboradors. Sense ells no hauríem fet quaranta anys
Sempre hem volgut que l’Agenda fos una eina pedagògica, de servei als pagesos, als hortolans i a la gent que estima la natura
Caldria incentivar com fos el relleu generacional, des d’un punt de vista no només econòmic, sinó també integrador i positiu

Josep Guix i Fei­xas (Besalú, 1958) i Anna Roca i Tor­rent (Banyo­les, 1959) són l’ànima de l’Agenda del Pagès des del 1986, quan, en com­pa­nyia de la geògrafa Isa­bel Salamaña, que es va des­vin­cu­lar del pro­jecte qua­tre anys més tard, van ini­ciar-ne la publi­cació.

Josep Guix engi­nyer agrari, pro­fes­sor i més tard també direc­tor de l’ins­ti­tut La Gar­rotxa d’Olot, és l’actual direc­tor dels Ser­veis Ter­ri­to­ri­als del Depar­ta­ment d’Agri­cul­tura, Rama­de­ria, Pesca i Ali­men­tació a Girona, càrrec que ja havia ocu­pat entre el 2004 i el 2011. També ha estat regi­dor a Besalú i a Olot.

Anna Roca, geògrafa i con­sul­tora de pro­jec­tes de gestió ter­ri­to­rial i dina­mit­zació agro­a­li­mentària, ha estat al cap­da­vant del Ser­vei de Docu­men­tació de la Cam­bra Agrària de Girona, ha exer­cit de pro­fes­sora asso­ci­ada a la UdG i ha estat vin­cu­lada a les fun­da­ci­ons Agro­ter­ri­tori i Page­sia de Cata­lu­nya del sin­di­cat Unió de Page­sos (UP).

Quins són els orígens de l’Agenda del Pagès?
Vam començar coin­ci­dint amb l’inici dels estu­dis d’agri­cul­tura a Olot. Vam bus­car alguna acti­vi­tat per fer diners per al viatge de final de curs dels alum­nes i se’ns va ocórrer fer una agenda i repar­tir-la a coo­pe­ra­ti­ves agràries i lli­bre­ries. Vam bus­car suport extern per cobrir la part més tècnica de l’Agenda i el vam tro­bar a la Cam­bra Agrària de Girona, on hi havia l’Anna i la Isa­bel, que por­ta­ven el Cen­tre d’Estu­dis i Docu­men­tació i que es van entu­si­as­mar des del pri­mer moment amb el pro­jecte.
I quins pro­ble­mes vau tro­bar?
Les prin­ci­pals difi­cul­tats, a part de cer­car tots els con­tin­guts, des de les fases lunars fins a les fes­ti­vi­tats, les fires, les fes­tes majors, pesos i mesu­res, etcètera, van ser la dis­tri­bució i la reco­llida poste­rior dels diners i dels números que no s’havien venut. Tot això ho va com­pen­sar, però, la bona aco­llida que va tenir l’agenda arreu de les comar­ques giro­ni­nes.
Què des­ta­caríeu d’aquell pri­mer número?
Mol­tes coses, però n’hi ha una en espe­cial i que encara man­te­nim, mal­grat que és evi­dent que avui en dia tot­hom ho té con­tro­lat per l’ordi­na­dor o pel mòbil, i és la data que indica quan vede­llarà una vaca o parirà una truja a par­tir del dia que l’ani­mal ha que­dat pre­nyat. Un any ho vam treure per qüesti­ons de dis­seny i va haver-hi molta gent que es va quei­xar.
En la segona edició ja hi ha la col·labo­ració del Punt Diari, oi?
Cert, era molt impor­tant que no haguéssim de fer la dis­tri­bució nosal­tres, i l’entesa amb el Punt Diari ho va solu­ci­o­nar per­fec­ta­ment. A més, la impli­cació del diari va anar més enllà i ha estat clau per poder arri­bar als qua­ranta anys d’existència.
I el gran nom­bre de col·labo­ra­dors també, no?
Des del pri­mer moment és un pro­jecte fet per molta gent. Aquesta era una idea clau. I això con­ti­nua, i pot­ser per això hem arri­bat als qua­ranta anys, gràcies al fet que encara hi col·labora un munt de gent, des de totes les ves­sants pos­si­bles, des de tècnics en temes agra­ris fins a gent que tre­ba­lla en asses­so­ra­ment, pas­sant per les esco­les agràries, el mateix Depar­ta­ment d’Agri­cul­tura. Els page­sos també s’hi sen­ten molt invo­lu­crats. De fet, cada cop que fem un espe­cial d’alguna cosa rebem l’aplau­di­ment d’una mul­ti­tud de per­so­nes que estan interes­sa­des en tots aquests temes.
Ha estat una cons­tant també la recerca de pro­duc­tors i la seva relació amb el país.
Un dels objec­tius de l’Agenda és que fos una eina pedagògica, de ser­vei als page­sos, als hor­to­lans i a la gent que estima la natura, però també que fos de difusió dels pro­duc­tes agra­ris que tenim arreu del país. Per exem­ple, en l’agenda que aca­bem de tan­car, la del 2025, ens cen­trem en la vaca de llet, i l’any pas­sat en el bes­tiar porcí. Efec­ti­va­ment, la idea és tro­bar sem­pre un cen­tre d’interès que vagi lli­gat a la pro­ducció agrària de qua­li­tat i de pro­xi­mi­tat, però donant veu a la page­sia. Per això, des de fa més de quinze anys pre­sen­tem en cada número una dot­zena d’entre­vis­tes on page­sos i rama­ders expli­quen les seves experiències i també com veuen el sec­tor i com s’enca­ren al futur.
L’any 2002 es va adop­tar el dis­seny actual, amb una pre­sen­tació a set­mana vista.
Una de les cau­ses que va moti­var aquest canvi va ser que la gent se’ns quei­xava que no tenia prou espai per escriure-hi. Des de lla­vors els va més bé.
Un clàssic de l’Agenda és la relació de mer­cats, però també de fires, fins i tot inter­na­ci­o­nals.
Sem­pre hem tin­gut aquesta vocació de tocar una mica totes les tecles. Per això hi des­ta­quem també els con­sells d’hor­ti­cul­tura i jar­di­ne­ria, per arri­bar a gent que no és pagesa d’ofici però que sí que té un hort, un jardí o un petit tros de terra per cul­ti­var.
Aquest any hi ha hagut pro­tes­tes page­ses. Com va el sec­tor?
Les mobi­lit­za­ci­ons page­ses del febrer pas­sat van dei­xar clar el des­con­ten­ta­ment de la page­sia que defensa l’acti­vi­tat agrària com­pro­mesa amb la terra. La falta de ren­di­bi­li­tat de les empre­ses agràries arre­la­des al ter­ri­tori, l’aug­ment dels cos­tos de pro­ducció, la sequera, la manca de fle­xi­bi­lit­zació de les nor­ma­ti­ves euro­pees, l’obli­gació de la digi­ta­lit­zació dels pro­ces­sos i el poc reco­nei­xe­ment social de la feina pagesa, són, amb tota pro­ba­bi­li­tat, els argu­ments deto­nants de les mani­fes­ta­ci­ons agràries al marge de les orga­nit­za­ci­ons agràries. Tot i que les mobi­lit­za­ci­ons seguei­xen comp­tant amb les xar­xes soci­als per inter­pel·lar la ciu­ta­da­nia, neces­si­ten amb urgència asses­so­ra­ment en el dia a dia i que es valori i reco­ne­gui la seva feina. La per­sistència del model indus­tri­a­lit­zat de la pro­ducció d’ali­ments, amb forts impac­tes en el medi i en la salut, obliga a intro­duir cri­te­ris per a l’opti­mit­zació de la sos­te­ni­bi­li­tat i la tec­no­lo­gia en els pro­ces­sos pro­duc­tius, que con­ti­nuen llas­trant aques­tes eco­no­mies agràries afe­bli­des. El can­sa­ment comença a pas­sar fac­tura en ter­mes soci­als: un enve­lli­ment acu­sat (la mit­jana d’edat de la page­sia cata­lana és de 61 anys) i el relleu gene­ra­ci­o­nal es situen en valors que fan fere­dat. El camp, l’acti­vi­tat agrària i el ter­ri­tori recla­men estímuls i via­bi­li­tat.
Però sense relleu gene­ra­ci­o­nal tot se’n va en orris, no?
Actu­al­ment estem en uns nivells alar­mants en això. Cal­dria incen­ti­var-ho com fos i no només des del punt de vista econòmic, sinó d’una forma més inte­gra­dora, més posi­tiva, molt més d’aju­dar, que qual­se­vol pro­jecte amb valors es pogués fer rea­li­tat. Hi ha poques per­so­nes, cert, però se’ls ha de donar els estímuls perquè es que­din. Tot ve d’un sis­tema d’aju­des, la política agrària comu­nitària (PAC), que va donar mol­tes solu­ci­ons al camp però que no va acon­se­guir que a pagès s’hi pugui viure dig­na­ment. Poten­ciar la for­mació seria clau en aquest sen­tit.
I amb la burocràcia, què fem?
L’admi­nis­tració agrària ha de sor­tir molt més al car­rer. Aquests dar­rers anys s’ha que­dat molt a les ofi­ci­nes, on hi ha molta feina burocràtica per fer, però els tècnics també han de dei­xar de banda la burocràcia i asses­so­rar més les empre­ses i els joves que volen ins­tal·lar-se. De fet, no hi ha cap admi­nis­tració que esti­gui tan ter­ri­to­ri­a­lit­zada com l’agrària, per tant s’hau­ria de poder estar més a prop de la page­sia, que es queixa molt de la gran burocràcia.
Veieu tant de futur a la page­sia com a l’Agenda del Pagès?
Tant de bo! Però s’ha de fer molta feina!
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.