Mor Esteve Humet, pensador que va fusionar l’hinduisme amb el cristianisme

El sacerdot i psicòleg català Esteve Humet (1947, Terrassa) ha mort a Vivia, prop de Binissalem, als 77 anys on residia des de feia tres dècades. Ho ha avançat el Diari de Mallorca, que ha recordat que el conegut pensador es considerava “català de naixement i militància”. Va navegar sovint a contracorrent de molts dels seus col·legues contemporanis per la passió que va demostrar en valors com el silenci, la solitud i la meditació.

Humet, que no va deixar mai el cristianisme de banda, va ser un pensador molt influït per la meditació oriental, sobretot la de l’Índia. De fet hi va residir un temps ja que hi tenia alguns amics. De jove també va viure un temps al monestir de Montserrat, on va començar a trobar-se a ell mateix.

Tot i que vivia a les Illes, a Catalunya mantenia el contacte amb grups de meditació com la comunitat El Xiprer de Granollers. Es considerava seguidor d’Antonio de Mello, del qual va traduir alguns dels seus textos. El 2013 va publicar el seu primer llibre, basat en les seves pròpies experiències, basades en les seves principals fonts d’inspiració: el cristianisme i l’hinduisme, Camí cap al silenci: pedagogia del despertar interior. Posteriorment escriuria Camí cap al silenci.

De petit, va viure entre Terrassa –d’on era la seva família paterna– i Navarrés, al País Valencià, d’on era la seva mare. Va fer el batxillerat al Escolapis de la ciutat vallesana. Al seminari de Barcelona va estudiar filosofia i teologia. La seva primera visita a Montserrat la va fer el 1964 a través del mossèn i ermità Estanislau M. Llopart. El 1973, després d’acabar els estudis de Teologia, va viure també una experiència eremítica de dos anys a les Guilleries ocupant amb dos companys diferents masies i cases abandonades al bosc.

Es va ordenar sacerdot el 1982 per fer el servei de la comunitat d’una de les masies que havia ocupat un grup de joves, Mas Blanc. Un any després va replantejar la seva vida i se’n va anar sis mesos a l’Índia. Va visitar la muntanya sagrada d’Arunachala i va fer un curs de creixement personal a Bombai amb dos jesuïtes i amb el conegut mestre espiritual Ramana Maharshi.

En tornar va estudiar psicologia a la Universitat de Barcelona i va estar-se a Sant Jaume de Viladrover, una petita parròquia rural al peu del Montseny, on va fer un temps de rector i de guia espiritual per als grups que visitaven la zona. Abans d’anar a Mallorca, també va viure a Gualba, on va continuar la seva experiència de mantenir-se retirat en solitari al bosc.

Va exercir de psicòleg, va acompanyar grups de meditació i va participar en alguns projectes de Cáritas. Va ser un estret col·laborador durant cinc anys en el màster de Desenvolupament Personal i Lideratge de la Universitat de Barcelona en les àrees de valors i espiritualitat.