Granges familiars de boví de llet innovadores

Les estadístiques agràries puntualitzen que el sector ramader de la llet de vaca, juntament amb l’horticultura, són els que reuneixen els actius agraris més rejovenits de l’agricultura catalana. Segurament aquest fet explicaria que siguin els sectors agraris més dinàmics i receptius a la introducció de tecnologia i d’eines innovadores que, en el cas de la llet, serveixen per fer més eficients els processos productius, estalviant costos, millorant la cura del bestiar i alliberant de càrregues de treball els ramaders.

El sector de la llet de vaca, de sempre, ha estat un dels més rellevants de les comarques gironines. Les darreres quatre dècades, però, el nombre de granges ha seguit un dimensionament de la base territorial de les granges i de la quantitat d’animals i un abandonament de les explotacions més petites. Tot i això, ha cercat alternatives, ja sigui en sistemes de producció no convencionals, ja sigui diversificant la producció.

Enguany, per mostrar l’actualitat del sector de la llet de vaca de Catalunya, hem entrevistat 12 vaquers de granges de caràcter familiar i de dimensió mitjana (menys de 300 vaques lleteres en producció) situades en els diferents àmbits geogràfics amb llarga tradició lletera.

Per ordre i en volum de producció, són la plana de Vic, el Cabrerès, l’Urgellet, l’àmbit periurbà lleter del sud de Girona i les planes de la Vall d’en Bas, Vallfogona de Balaguer i Palautordera. No són ni les granges que produeixen més llet ni les que concentren un major nombre d’animals, però totes, a més de fer llet, tenen cura del maneig i la gestió del paisatge i del patrimoni rural.

Algunes fan derivats lactis que venen a prop, la majoria pertanyen a cooperatives agràries o grups o s’organitzen de manera informal per reduir la complexitat de les tasques, i al llarg dels darrers anys han introduït iniciatives innovadores, tant des del vessant social com en tecnologia en el maneig, la producció, la reproducció, la transformació i també la comercialització. Tenen en comú un objectiu: perseguir l’eficiència i la sostenibilitat de l’empresa, i per això, d’una manera lenta, pel fet d’haver de cobrir els costos elevats que representen les inversions, aquestes granges es van equipant amb eines, màquines i sistemes que a mitjà termini els ajuden a reduir despeses i hores de treball tot incrementant la cura dels animals i les condicions del sòl per prioritzar els conreus.

Aquestes granges aposten per noves tecnologies intel·ligents (sales de munyir, robots, sensors, bases de dades per avançar-se a la presa de decisions), s’interessen per la genòmica (trasplantaments d’embrions) i s’impliquen en projectes d’investigació per optimitzar les produccions, adaptar-se a les noves demandes del consum i planificar i gestionar, amb informació, solucions digitals per mitigar l’emergència climàtica.

D’altres executen canvis de model productiu com l’ecologia, des de la llavor al mercat, i a més transformen la llet i fan iogurts, formatges i altres derivats, que venen i distribueixen directament. Finalment, alguns opten per oferir centres de trobada, per obrir les portes de les seves granges, no només perquè puguin ser visitades i perquè es pugui participar dels coneixements i l’experiència dels vaquers, sinó també per gaudir d’un paisatge de farratges i de pastura i d’un patrimoni rural poc conegut de masos i molins ben conservats i preparats per rebre visitants.

En definitiva, són un grapat de pagesos compromesos amb el territori i amb el manteniment de l’estructura empresarial de caire familiar, la major part del quals tenen relleu generacional i estan oberts a noves col·laboracions i a abordar reptes beneficiosos per als ecosistemes i la seguretat alimentària.

“

“