En Nico

El banyolí Nicolau Rubio Carretero (1979), vicepresident de la Fundació Granés, va morir dilluns als 45 anys a causa d’una malaltia contra la qual havia lluitat aquests últims anys. Ha deixat una forta empremta en totes les entitats i organismes del tercer sector en els quals va treballar, alguns de tanta rellevància com la Fundació del FC Barcelona.

Nascut a Barcelona, es va traslladar a viure a Banyoles als 4 anys, on es va formar primer a l’escola Casa Nostra i posteriorment a l’institut Pere Alsius abans de llicenciar-se en polítiques a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Va treballar a l’Ajuntament de Banyoles, a l’àrea de Participació; després, a la Generalitat de Catalunya, al Departament d’Acció Social i Ciutadania, i, posteriorment, a la Fundació del Futbol Club Barcelona.

Va afrontar la seva feina sempre amb un gran entusiasme, intel·ligència i decisió a l’hora d’assumir reptes i amb una gran voluntat de transformació i millora de la societat, segons recorden els seus amics i amigues.

A la seva etapa a la Generalitat de Catalunya, al Departament d’Acció Social, va contribuir significativament a la transformació i modernització del sector social a Catalunya, impulsant projectes innovadors que van millorar l’eficàcia de les polítiques socials i van reforçar l’atenció a les persones més vulnerables.

A la Fundació del Futbol Club Barcelona, va treballar per expandir l’impacte de la Fundació a més de 50 països i va col·laborar en aliances destacades amb entitats com ara la Fundació Bill & Melinda Gates i el Comitè Olímpic Internacional. Sempre amb l’objectiu de promoure l’esport com una eina de transformació social i d’ajudar a millorar la vida de col·lectius desfavorits.

Era soci del CN Banyoles i, des de ben petit, un gran aficionat al piragüisme. Va ser un dels joves que van fundar la secció de caiac polo, la primera de Catalunya, amb la qual va disputar diferents campionats internacionals.

Es va casar l’any 2010 amb la Carolina i fruit del matrimoni nasqué la seva filla Elia, a Barcelona com el seu pare. La família es va traslladar a Banyoles fa quatre anys, un lloc on l’Elia ha crescut feliçment, gaudint de tot el que la ciutat té per oferir, tal com va fer el Nico en el seu moment quan era petit.

Estava molt feliç de poder retrobar-se amb els amics, de veure com l’Elia feia amistat amb els seus fills, i de poder reprendre les activitats que l’havien fet gaudir de la vida aquí a Banyoles. Des de fa un temps, i especialment arran de la seva malaltia, s’havia centrat encara més en la seva família i els amics, valors que li havien donat força en moments difícils. La seva vida, tot i les adversitats, seguia marcada per l’amor i la proximitat de les persones que més estimava, amb qui compartia els moments més especials.

Compaginava aquesta determinació vital amb la seva vocació de servei a la societat, que desenvolupava en la Fundació Granés, entitat que treballa per a la plena inclusió de les persones amb discapacitats i per a la promoció dels joves que excel·leixen durant la seva etapa formativa.

Ahir va tenir lloc una cerimònia de record i comiat a Banyoles.