Mor Josep Toro i Trallero, pioner a Catalunya en la lluita contra l’anorèxia

El reconegut metge, psiquiatre i psicòleg Josep Toro i Trallero (Barcelona, 1936), un referent en la lluita contra l’anorèxia i la bulímia a Catalunya, va morir ahir als 88 anys. Va ser també fundador el 1964 del Gabinet Col·lectiu Galton de Barcelona, institució pionera en el tractament dels diversos problemes que planteja la salut mental. Durant molts anys va ser un capdavanter en la investigació de l’anorèxia i la bulímia i els trastorns que això provocava en molts joves.

Era membre de la Reial Acadèmia de de Barcelona, president d’honor de l’Associació Espanyola de Psiquiatria del Nen i de l’Adolescent, soci d’honor de la Societat Espanyola de Medicina de l’Adolescència i membre d’honor del Club de Pediatria Social.

La seva trajectòria va ser àmpliament reconeguda amb alguns dels principals guardons del sector, com la medalla Josep Trueta al Mèrit Sanitari, la Insígnia d’Or de l’Hospital Clínic, el premi Jeroni de Moragas de la Societat Catalana de Psiquiatria Infanto-Juvenil, el premi Pavlov de la Societat Catalana de Recerca i Teràpia de Conducta, el premi Aitana Investigación de la universitat Miguel Hernández d’Elx i el nomenament d’Homenot Nacional 2011 per la Fundació Avedis Donabedian.

Toro, que era professor emèrit de Psiquiatria de la Universitat de Barcelona, va promoure i dirigir el servei de Psiquiatria Infantil i Juvenil de l’Hospital Clínic de Barcelona fins el 2004. Va publicar més de 150 articles en revistes estatals i internacionals sobre la activitat docent i les seves investigacions i va ser membre de l’Associació Contra l’Anorèxia i la Bulímia i del Patronat de la Fundació Imatge i Autoestima.

Va ser un dels capdavanters a Catalunya i Espanya de la psiquiatria infantil, sobretot en l’àmbit hospitalari. Sota el seu mestratge van passar diverses generacions de psiquiatres infantils, quan encara la modalitat no estava reconeguda. Els seus estudis es van centrar en l’anorèxia i els problemes que això ha provocat sempre entre els adolescents, sobretot les noies. També va investigar problemes detectats en els darrers anys entre els adolescents, la hiperactivitat, els trastorns de conducta infantil i les conseqüències del fracàs escolar.

Entre els seus llibres destaquen El comportament humà (1981), Psicofarmacologia clínica de la infància i la adolescència, Mites i errors en l’educació i L’adolescent en el seu món.