ciència
Mor Manuel Patarroyo, el pare de la vacuna contra la malària
El metge i científic colombià va lliurar el 1987 el vaccí a l’Organització Mundial de la Salut
El reconegut metge colombià Manuel Patarroyo (1946, ), que va descobrir la primera vacuna sintètica contra la malària, va morir ahir als 78 anys a Bogotà, segons va confirmar poc després l’agència Efe, Va ser la cara més visible de la medicina i la ciència colombiana i la seva tasca va rebre alguns dels reconeixements més rellevants del món, com el Príncep d’Astúries d’investigació (1994), el guardó científic Robert Kock alemany i el León Bernard de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), entre d’altres.
La malaltia contra la qual va lluitar pràcticament tota la seva vida va registrar el 2020, segons l’OMS, més de 240 milions de casos a tot el món, sobretot en països en vies de desenvolupament.
El científic, vinculat a la Universidad Nacional de Bogotà durant tota la seva trajectòria, va dedicar cinc dècades a la investigació després de fer estudis de postgrau a diversos centres universitaris dels EUA, com Yale o la Rockefeller University.
El seu gran llegat va arribar el 1987 quan va descobrir la primera vacuna contra la malària i la va lliurar a l’OMS. Des de llavors va treballar per perfeccionar-la i ampliar el seu rang de protecció. Amb tot, el seu treballat va ser molt criticat per grups ecologistes, que el van acusar de maltractaments d’espècies de micos de l’Amazònia per dur a terme els seus treballs.
El 2001 va rebre el suport d’algunes institucions espanyoles després que el govern del seu país retallés fons per a la investigació. Va traslladar part del seu laboratori a la Universitat de Navarra, on va continuar treballant en una nova vacuna, anomenada Colombian Falciparum Vaccine (Colfavac). Arran de la seva llarga estada a Espanya va obtenir la doble nacionalitat.
Als anys setanta Patarroyo va començar a ser conegut en el món científic quan al costat del professor Henry Kunkel va descobrir marcadors genètics associats al desenvolupament de l’artritis. També va identificar un marcador genètic associat a la febre reumàtica. Malgrat les múltiples ofertes per treballar als EUA, va decidir instal·lar-se al seu país. Als anys noranta va presentar un mètode per detectar la presència de la tuberculosi en només un dia i va desenvolupar un mètode per diagnosticar el càncer d’úter. Malgrat els seus descobriments, sempre el van acompanyar algunes les crítiques per l’ús d’animals i de tràfic il·legal, tot i que va negar sempre haver maltractat o matat monos.