Canals

Més enllà de la pastilla i el divan

Creix l’oferta de propostes per tractar els problemes de salut mental amb noves tecnologies o fomentant activitats i experiències

L’objectiu és reduir el volum de tractaments farmacològics com els antidepressius, el consum dels quals s’ha disparat un 169% en tres anys

Més d’1,2 milions de catalans van rebre una prescripció de fàrmacs antidepressius el 2023

Més enllà de la teràpia psi­cològica i far­ma­cològica, el sis­tema sani­tari busca noves vies per trac­tar els pro­ble­mes de salut men­tal, un dels prin­ci­pals rep­tes que té la soci­e­tat en matèria de salut. Coin­ci­dint amb la cele­bració, avui, del Dia Mun­dial de la Lluita con­tra la Depressió, els espe­ci­a­lis­tes fan una crida a ampliar els esforços per des­me­di­ca­lit­zar el trac­ta­ment dels pro­ble­mes de salut men­tal a par­tir d’altres inter­ven­ci­ons que, ja sigui mit­jançant les noves tec­no­lo­gies o les vivències, també han demos­trat ser efi­ca­ces per pre­ve­nir o trac­tar uns tras­torns que, segons l’OMS, afec­ta­ran una de cada qua­tre per­so­nes en algun moment de la vida.

L’esti­mu­lació magnètica trans­cra­nial (EMT) és un bon exem­ple d’aques­tes vies alter­na­ti­ves ava­la­des per la ciència. És un trac­ta­ment de neu­ro­mo­du­lació no inva­siu que reen­trena el cer­vell mit­jançant elec­tri­ci­tat i que alguns experts con­si­de­ren una via més segura que els fàrmacs per trac­tar casos severs de depressió, altres afec­ci­ons de salut men­tal i, fins i tot, addic­ci­ons. Un dels quals és el doc­tor Joan Albert Cam­pro­don, cap de l’àrea de neu­ropsi­quia­tria de l’hos­pi­tal gene­ral de Mas­sac­hu­setts i pro­fes­sor de Har­vard, que recent­ment va visi­tar Bar­ce­lona amb motiu del Fòrum Inter­na­ci­o­nal WeMind, en què es van pre­sen­tar algu­nes de les dar­re­res nove­tats en el camp de la neu­rociència i la salut men­tal.

“En salut cere­bral, exis­tei­xen tres tipus de trac­ta­ments: els medi­ca­ments, les teràpies no somàtiques com la psi­co­teràpia o la reha­bi­li­tació cog­ni­tiva i, final­ment, la neu­ro­mo­du­lació, que uti­litza ener­gia elèctrica o elec­tro­magnètica per modu­lar la funció del cer­vell que està afec­tada per una malal­tia”, explica Cam­pro­don. L’esti­mu­lació cere­bral, doncs, “parla el mateix idi­oma que el cer­vell”, perquè és un òrgan elèctric que acos­tuma a ser trac­tat mit­jançant la química per modu­lar les dis­fun­ci­ons en la seva acti­vi­tat. “Amb aquesta tec­no­lo­gia rela­ti­va­ment recent, par­lem en el seu idi­oma, inter­ve­nint perquè res­ti­tu­eixi errors de com­pu­tació de les seves fun­ci­ons i que així s’adapti als pro­ces­sos de la infor­mació que rep”, des­taca el psi­quia­tre que habi­tu­al­ment tre­ba­lla a Har­vard.

A diferència dels medi­ca­ments, la ingestió dels quals trans­corre de l’estómac a la sang, i de la sang a tots els òrgans, la neu­ro­mo­du­lació o esti­mu­lació cere­bral només es diri­geix al cer­vell, la qual cosa per­met inter­ve­nir direc­ta­ment a la zona afec­tada i no causa efec­tes secun­da­ris.

Però com fun­ci­ona l’esti­mu­lació magnètica trans­cra­nial? Un pro­fes­si­o­nal situa una bobina elec­tro­magnètica sobre el cuir cabe­llut del paci­ent, apun­tant a una zona con­creta del cap durant un període que pot oscil·lar entre els tres i els vint minuts. Nor­mal­ment es fa una sessió diària durant unes set­ma­nes, durant la qual el sis­tema de neu­ro­mo­du­lació diri­geix de manera no inva­siva estímuls elèctrics focals sobre dife­rents regi­ons de l’escorça cere­bral. “Així reen­tre­nem el cer­vell i li ense­nyem que el seu punt d’equi­li­bri no és aquell que el con­du­eix a la depressió, sinó un altre que dona pas a un estat emo­ci­o­nal, con­duc­tual i cog­ni­tiu més adap­ta­tiu”, asse­nyala Cam­pro­don.

Aquesta inno­va­dora via d’inter­venció ja s’aplica a Cata­lu­nya des de fa un temps. L’hos­pi­tal de Bell­vitge ha estat el pri­mer cen­tre públic català a incor­po­rar l’EMT per trac­tar la depressió resis­tent, és a dir, la que no res­pon als trac­ta­ments anti­de­pres­sius habi­tu­als. “Uti­lit­zar pol­sos elec­tro­magnètics de baixa inten­si­tat per esti­mu­lar l’acti­vi­tat cere­bral és una teràpia molt ben tole­rada pel paci­ent, perquè no reque­reix anestèsia ni pro­du­eix dèficits cog­ni­tius”, explica la doc­tora Pino Alonso, cap del ser­vei de psi­quia­tria de l’hos­pi­tal de Bell­vitge.

El cen­tre cal­cula que uns 80 paci­ents segui­ran cada any aquesta teràpia, que d’acord amb el seu pro­to­col s’aplica diària­ment durant uns quinze minuts fins a com­ple­tar una tren­tena de ses­si­ons en un mes i mig. Segons l’equip que s’ocupa d’aquesta tec­no­lo­gia, els efec­tes secun­da­ris són escas­sos, limi­tats a lleus molèsties locals i mals de cap pas­sat­gers, men­tre que el per­cen­tatge de res­posta posi­tiva se situa entre el 50% i el 60% dels paci­ents, segons l’evidència científica dis­po­ni­ble actu­al­ment. Com que en els pri­mers mesos de fun­ci­o­na­ment l’EMT ha acon­se­guit uns resul­tats pro­me­te­dors, fa poc que també s’ha començat a apli­car en paci­ents amb un tras­torn depres­siu major.

Amb la incor­po­ració a la car­tera de ser­veis de l’esti­mu­lació magnètica trans­cra­nial, l’hos­pi­tal de Bell­vitge com­pleta un ampli catàleg d’opci­ons terapèuti­ques per als paci­ents amb depressió i altres malal­ties men­tals resis­tents: des d’un hort i pas­se­ja­des terapèuti­ques fins a trac­ta­ments d’elec­tro­con­vulsió, l’esti­mu­lació cere­bral pro­funda i l’admi­nis­tració nasal d’aero­sols d’eske­ta­mina, un fàrmac d’acció ràpida.

Reduir la poli­me­di­cació

Jus­ta­ment, l’exces­siva dependència dels fàrmacs i la poli­me­di­cació és, a parer de diver­sos experts, un dels prin­ci­pals rep­tes que haurà de solu­ci­o­nar en els pro­pers anys la sani­tat cata­lana. Un estudi recent reco­llit per l’agència Efe i basat en les dades del període 2017-2023 de diver­sos agents del sis­tema sani­tari català asse­nyala que l’atenció primària de vega­des uti­litza medi­ca­ments per a casos en què no esta­rien indi­cats, com ara les ben­zo­di­a­ze­pi­nes per trac­tar l’ansi­e­tat, l’ús de les quals ha pujat un 14,1%.

La met­gessa de família i vice­se­cretària del Col·legi de Met­ges de Bar­ce­lona (CoMB), Sònia Mira­vet, cons­ta­tava recent­ment que la “falta de recur­sos” i de pro­fes­si­o­nals en l’atenció primària fa que aug­menti la llista d’espera per acon­se­guir una visita amb un psicòleg o psi­quia­tre, i s’incre­menta, així, el temps per obte­nir “un recurs no far­ma­cològic” per trac­tar la pato­lo­gia. I això implica que es facin més recep­tes de medi­ca­ments con­tra l’ansi­e­tat i l’insomni.

Per les farmàcies cata­la­nes, cada mes hi pas­sen més de mig milió de recep­tes d’ansiolítics fac­tu­ra­des al Cat­Sa­lut. És la setena família de medi­ca­ments més dis­pen­sada en un rànquing lide­rat pels analgèsics i en què –atenció a les dades de la peça adjunta– els anti­de­pres­sius són en el ter­cer lloc del rànquing. És per això que el Depar­ta­ment de Salut va actu­a­lit­zar ara fa un any les direc­trius sobre el trac­ta­ment de la depressió lleu, i va dei­xar clar que “els anti­de­pres­sius no estan acon­se­llats com a pri­mera opció terapèutica i cal pri­o­rit­zar inter­ven­ci­ons rela­ci­o­na­des amb el suport, l’auto­a­juda guiada, la psi­co­e­du­cació, l’exer­cici físic estruc­tu­rat i la pres­cripció social”.

En aquest sen­tit, Mira­vet aplau­deix la cre­ació recent de figu­res com el refe­rent de benes­tar emo­ci­o­nal de l’atenció primària, amb inter­ven­ci­ons indi­vi­du­als o gru­pals per tre­ba­llar en la reducció de l’estrès. “Si tre­ba­llem en equip, es fa més fàcil abor­dar la situ­ació”, diu, i hi afe­geix que “és molt impor­tant tre­ba­llar en la pre­venció i la pro­moció d’hàbits salu­da­bles”.

A tall d’exem­ple, l’octu­bre pas­sat es van recep­tar 573.677 ansiolítics, uns 70 per cada 1.000 habi­tants, cosa que repre­senta un incre­ment de pràcti­ca­ment 50.000 res­pecte al mes ante­rior. La met­gessa i vice­se­cretària del CoMB creu que en els últims anys hi ha més pre­va­lença de pato­lo­gies rela­ci­o­na­des amb la salut men­tal perquè “no estan tan estig­ma­tit­za­des” i hi ha “més cons­ci­en­ci­ació”. Lògica­ment, això ha com­por­tat un aug­ment de l’ús dels ansiolítics, que, com la incidència dels tras­torns de salut men­tal, té un clar biaix de gènere: les dones són res­pon­sa­bles de gai­rebé un 68% d’aquest con­sum.

Cata­lu­nya innova amb tec­no­lo­gia

Cons­ci­ent d’aquesta neces­si­tat d’atenció diversa a la salut men­tal, l’eco­sis­tema català d’inno­vació tec­nològica en salut ja dis­posa de 38 empre­ses emer­gents dedi­ca­des a la salut men­tal, un 15% més que l’any ante­rior, segons les dar­re­res dades publi­ca­des per Bio­cat. Aques­tes empre­ses uti­lit­zen prin­ci­pal­ment tec­no­lo­gies avançades com la intel·ligència arti­fi­cial, la rea­li­tat vir­tual i la rea­li­tat aug­men­tada per desen­vo­lu­par solu­ci­ons inno­va­do­res que van des de la tele­me­di­cina fins a les teràpies digi­tals apli­ca­des a un ampli espec­tre de pato­lo­gies, inclo­ent-hi la depressió i l’ansi­e­tat.

L’empresa Koa Health, espe­ci­a­lit­zada en el trac­ta­ment de malal­ties de salut men­tal mit­jançant pro­duc­tes digi­tals, ha acon­se­guit recent­ment la ronda d’inversió en salut digi­tal més gran de la història a l’Estat espa­nyol, amb 30 mili­ons d’euros, men­tre que Ame­lia Vir­tual Care es va fusi­o­nar l’any pas­sat amb la com­pa­nyia nord-ame­ri­cana XRHe­alth, una ope­ració estratègica que ha cata­pul­tat l’empresa cata­lana fins a una posició de lide­ratge mun­dial en l’apli­cació de rea­li­tat vir­tual per a teràpies en salut men­tal. “Aquest crei­xe­ment d’empre­ses i de l’interès dels inver­sors demos­tren el poten­cial de la inno­vació tec­nològica per abor­dar un dels rep­tes de salut més urgents del nos­tre temps”, explica Robert Fabre­gat, direc­tor gene­ral de Bio­cat.

XRHe­alth és, pro­ba­ble­ment, un dels exem­ples més avançats de pla­ta­forma clínica pio­nera a com­bi­nar l’atenció mèdica i la tec­no­lo­gia de rea­li­tat ampli­ada, que comprèn la vir­tual i l’aug­men­tada. Ofe­reix una sèrie d’apli­ca­ci­ons terapèuti­ques dis­se­nya­des per apro­fi­tar experiències immer­si­ves vir­tu­als per a la millora de la salut men­tal i cog­ni­tiva, així com la reha­bi­li­tació física. Ja dis­posa d’un catàleg de més de 140 con­fi­gu­ra­ci­ons de rea­li­tat vir­tual per a setze àrees terapèuti­ques, que van des de l’ansi­e­tat i la depressió fins al dolor crònic o els pro­ble­mes motors i que ja han rebut el vis­ti­plau de la FDA, l’agència que regula els trac­ta­ments mèdics als Estats Units.

La teràpia de rea­li­tat vir­tual és un trac­ta­ment inno­va­dor que simula entorns amb fina­li­tats terapèuti­ques. Amb l’ajuda d’un metge, s’esta­bleix un pla d’atenció i es rep a casa una caixa de rea­li­tat vir­tual per assis­tir a les ses­si­ons de tele­me­di­cina mit­jançant la con­nexió a inter­net. De moment ja hi han par­ti­ci­pat més de 2.000 tera­peu­tes, que han pro­gra­mat més de 600.000 ses­si­ons vir­tu­als de tre­ball.

Cul­tura per pro­moure salut

Però per tro­bar experiències sobre l’ús de rea­li­tat vir­tual en salut men­tal no cal cre­uar l’Atlàntic. Sal­va­dor Simó, coor­di­na­dor del grup de recerca Inno­vació en Salut Men­tal i Benes­tar Social i direc­tor adjunt de la Càtedra de Salut Men­tal a la Uni­ver­si­tat de Vic, ja l’està apli­cant. “Tre­ba­llem la salut men­tal mit­jançant la rela­xació. Trans­por­tem els usu­a­ris de la rea­li­tat vir­tual a una platja o un bosc, on fins i tot poden con­tem­plar actu­a­ci­ons de dansa”, explica.

De fet, la impli­cació de la cul­tura per pro­moure la salut men­tal és un dels punts que també s’han impul­sat inten­sa­ment a la ciu­tat. “Des del 2018 tenim un pro­grama d’acti­vi­tats que implica tots els dis­po­si­tius d’art i cul­tura de Vic. Hem pas­sat molts anys trac­tant la malal­tia men­tal i crec que ara, com a soci­e­tat, és impor­tant que imple­men­tem una cul­tura de la pro­moció de la salut men­tal”, con­clou.

La depressió creix un 28%
Segons l’enquesta de salut de Catalunya (Esca), un 9,2% de la població major de 15 anys respon de manera assimilable a formes moderades o greus de depressió, un increment del 28% respecte al 2019. Aquesta condició afecta un 12% de les dones i un 6% dels homes, amb una incidència especialment alta entre les persones majors de 74 anys (13%) i les classes socials més desfavorides (11%). Això fa que l’ús d’antidepressius s’hagi disparat: el 2023 més d’1,2 milions de catalans en van rebre una prescripció, un 169% més que el 2020. L’increment entre els menors de 15 anys és del 253%, segons dades de Salut.

Banys de bosc al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt

Un estudi impulsat per investigadors de l’atenció primària del Parc Taulí i del grup de recerca en estrès i salut de la UAB ha demostrat l’impacte dels banys de bosc en la salut de persones amb malestar emocional. La investigació es va fer amb persones amb símptomes lleus d’ansietat i de depressió que van fer sessions guiades al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, on meditaven i caminaven en silenci durant dues hores. Els resultats mostren un impacte immediat en la reducció de l’estrès, l’ansietat i l’afectivitat negativa. Es reforça així la viabilitat d’aquesta mena de teràpies, més habituals als països asiàtics.

Les activitats aquàtiques ajuden contra la depressió

Un estudi del Parc Sanitari Sant Joan de Déu que ha implicat onze municipis de l’àrea de Barcelona ha comprovat que l’activitat física a l’aigua millora substancialment la salut mental de persones amb trastorns greus. El treball ha seguit un centenar de pacients durant dos anys, i ha certificat que tant la natació com l’aiguagim redueixen els símptomes depressius, però també aporten beneficis a pacients amb ansietat, esquizofrènia i brots psicòtics. L’estudi ha anat acompanyat de la publicació d’una guia terapèutica per establir i divulgar les bases per tal que altres institucions i pacients en puguin treure profit.

Recerca en neuroestimulació cerebral profunda

La depressió major greu que no respon als tractaments convencionals es pot tractar amb uns elèctrodes ultrafins implantats al cervell i connectats per cable amb un neuroestimulador implantat al pit o l’abdomen. Ho han certificat investigadors de l’institut de recerca de l’hospital de Sant Pau.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.