Necrològiques

obituari

Adeu a l’Aurora de L’Arc

Esposa, mare, emprenedora, lluitadora i amiga

Fa anys vaig dir adeu a en Lluís de L’Arc després de no superar unes seqüeles que el van tenir temps ingres­sat a Maria Gay, on li varen dir adeu al mateix cen­tre. Ell, que lluïa de tenir una cate­dral al pati de casa, el dia del seu comiat va coin­ci­dir amb la set­mana de Temps de Flors, un d’aquells dies que en el món de l’hos­ta­le­ria en diem dels bons, i les seves esca­les es van guar­nir amb les millors gales per dir adeu a un tan il·lus­tre veí.

No cal que repe­teixi el que ha estat L’Arc per als giro­nins de la meva època. Mai vaig tre­pit­jar cap esta­bli­ment d’hos­ta­le­ria per la meva feina, però teníem un fil con­duc­tor amb el gremi i els veïns del Barri Vell. L’Aurora, quan tenia els fills petits, els por­tava a bere­nar. Els he vist créixer, prin­ci­pal­ment en Valeri. En Lluís pare venia sovint a fer un cafè amb el seu posat seriós i mirant amb els ulls per damunt les ulle­res men­tre espe­rava en Tià fotògraf per comen­tar fotos fetes fins a altes hores, quan a L’Arc s’hi reu­nia la Girona pro­funda.

Avui aque­lla jove pare­lla, que el 1957 es casa­ven i damunt d’una vespa, més que ena­mo­rats, van començar l’aven­tura de tre­ba­llar plens d’il·lusió, es retro­ba­ran.

Avui diran adeu a l’Aurora de L’Arc a les 12 del mig­dia a la sala de cerimònies del tana­tori Mémora de Girona, on tinc la segu­re­tat que són molts els que no hi fal­ta­ran per estar al cos­tat d’en Daniel, peri­o­dista, en Lluís, la Glòria i en Valeri, nets i família, en el moment de dir adeu a l’Aurora de L’Arc, la mare.

Segur que en Lluís l’espe­rarà amb els braços oberts tra­ient el cap damunt l’àngel de la cate­dral, i que l’Aurora li dirà que la cate­dral encara és al pati, que amb la con­tinuïtat dels fills tenim Arc per anys.

Avui es tanca la his­to­ria d’en Lluís i l’Aurora de L’Arc, que ja està escrita amb lle­tres d’or i en el lloc més idíl·lic i somi­a­dor de La Girona que jo estimo.

Des­cansi en Pau.

(*) Filla dels fun­da­dors de la des­a­pa­re­guda Granja Mora de Girona.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia