Record a un amic

Amic meu. Ens has deixat el dia 17 de gener, en la set­mana dels bar­buts sense fer soroll i a mi m’has deixat molt fotut, trist i de­ses­perat. Amic i com­pany, tota la vida et tro­baré a fal­tar molt. Junts hem vis­cut moltes aven­tures, moltíssimes anant rere els sen­glars per aque­stes Gavar­res prac­ti­cant la cac­era que tant ens agra­dava a tots dos.

A tu sem­pre et bate­javen “Pa­rades”. En te­nien di­verses que sem­pre seran recor­dades. I quan muntàvem el tir al plat al poble de Sant Pol, on ve­nien par­tic­i­pants de tot Catalunya. Tu, sem­pre al meu co­stat. Un per l’altre ho tiràvem tot en­da­vant. “Gran Joan.” O quan anàvem a les tirades al plat a aque­sts bon­ics pobles gironins. I gairebé sem­pre tren­caves tu tots els plats. Quants records, es­ti­mat amic.

O quan anàvem a dinar als Met­ges amb tota la colla i ens ho passàvem tan bé. Quantes aven­tures junts. Has deixat pet­jades molt fer­mes en aque­sta terra cata­lana de l’Em­pordà que tant es­ti­maves i que mai les tra­muntanes poden es­bor­rar.

Moltes gràcies, Joan. Ha estat un gran honor per a mi haver estat el teu com­pany i amic. Allà on siguis. Allà on vagis sen­tiràs en Tià. Sem­pre par­larà molt de tu. Im­menses gràcies per haver pogut gaudir de la teva ami­s­tat.