societat
Mor Abel Julien, un dels ornitòlegs catalans de referència
Escriptor i professor, va ser un dels fundadors de l’Institut Català d’Ornitologia
L’ornitòleg i professor Abel Julien i Vila (Barcelona, 1963), que va fer de divulgador de l’estudi dels ocells de Catalunya en el programa de TV3 Tocats de l’ala, va morir ahir als 61 anys, segons ha confirmat l’Institut Català d’Ornitologia (ICO), entitat de la qual en va ser soci fundador i president del 1989 al 2005. També va ser regidor a Palau-solità i Plegamans del 2007 al 2011.
Julien va tenir també la seva faceta d’escriptor. Va publicar la novel·la curta Qui va veure el mussol de Horn Creek?, un thriller ambientat, és clar, en el món dels ornitòlegs. Va escriure altres històries de ficció relacionades amb els ocells. El 2018 va ser guardonat amb el Premi Helena Jubany amb l’obra L’ocell de Brinkley, Arkansas. Tenia també el seu propi blog d’ornitologia a Internet.
Va treballar en l’actuació de l’ambiciós Handbook of the Birds of the World, l’enciclopèdia més gran existent al món sobre ocells. Té 16 volums i cobreix les 10 mil espècies d’ocells del món. Va formar part de l’equip que el va actualitzar, sobretot pel que fa a les aus dels Països Catalans.
La periodista i escriptora Fúlvia Nicolàs ha recordat la figura de l’ornitòleg en el seu compte d’X: “Mestre d’una generació d’ornitòlegs, savi dels ocells, pura energia i bonhomia. Era l’home del barret de cowboy que ens va ensenyar a conèixer i estimar els ocells.” “L’Abel ha marxat –ha afegit– massa d’hora, després d’uns anys de salut difícil en que mai es va rendir. Sempre a punt per sortir a pardalejar, on fos del món, però sobretot al ‘seu‘ Hostal del Fum, on saludava personalment cada pigot, cada mallerenga, cada puput. Els coneixia tots i se’ls estimava a tots igual, ja li podries posar un dodo al davant que fliparia, sí, però continuaria admirant el cant d’un cargolet o el vol d’un xatrac. No era un esnob ni un col·leccionista d’ocells. N’era un enamorat.“
Va ser professor a Aula i Natura, una de les associacions que promou l’educació en les ciències naturals. Va ensenyar la biologia de les aus i com portar gent a la natura per aprendre sobre els ocells. La seva idea era que els alumnes estimessin tant els ocells del país com la natura.
A l’Institut Català d’Ornitologia va desenvolupar programes de formació per atendre la demanada de públic en general. També es va implicar en la comunicació i gestió de projectes de ciències ciutadana, sobretot relacionats amb la biologia. Era el contacte amb els mitjans per exposar els diferents àmbits en què treballava l’ICO.
L’altra gran passió de Julien era l’ensenyament de l’anglès, activitat que duia a terme sobretot en empreses del Vallès Oriental.