Necrològiques

cultura

Mor Fermí Marimon, pioner del cinema experimental

Va produir el primer film animat en català i va fundar l’històric Cine Capri del Prat de Llobregat

L’històric direc­tor, pro­duc­tor i exhi­bi­dor del Prat de Llo­bre­gat Fermí Mari­mon i Mari­mon (1932), fill pre­di­lecte de la ciu­tat des del 2017, va morir ahir als 92 anys, segons ha con­fir­mat l’Ajun­ta­ment del muni­cipi a les seves xar­xes soci­als. Va ser el pro­duc­tor del pri­mer film ani­mat de ciència-ficció en català, Peraustrínia 2004 (1990) i va fun­dar l’històric Cine Capri (1967) a la seva vila.

Els seus pares eren vaquers i comer­ci­ants però van deci­dir can­viar de negoci i després de la guerra van edi­fi­car al Prat el cinema Mon­mari. D’aquí venia la passió de Mari­mon pel setè art, que en obrir el Capri des del pri­mer moment va fer ses­si­ons de cinema ama­teur i de cine­club, a banda d’estre­nar les joies de Hollywood. Era una sala a con­tra­cor­rent, com­pe­tint con­tra les mul­ti­sa­les. “Les grans estre­nes reque­rei­xen una gran pan­ta­lla. Si es pro­jec­ten en pan­ta­lles peti­tes no és el mateix. El cinema és espec­ta­cle, i l’espec­ta­cle reque­reix unes con­di­ci­ons ide­als, que són les de les sales tra­di­ci­o­nals”, va expli­car Mari­mon en una entre­vista a El Punt Avui el 2018.

Va començar a impli­car-se en el cinema d’autor quan es va incor­po­rar en el movi­ment impul­sat per Jordi Bringué a l’Agru­pació Artístico-Lite­ra­ria Cer­van­tes. Va debu­tar com a direc­tor el 1956 amb el curt­me­tratge Ballet Burlón, fil­mat en 16 mm, i en el qual també feia d’actor. És con­si­de­rat de forma unànime un clàssic en la història del cinema expe­ri­men­tal català. Va ser pre­miat amb la meda­lla de plata del con­curs del Cen­tre Excur­si­o­nista de Cata­lu­nya. El 1961, amb més mit­jans, el va tor­nar a fil­mar, aquest cop en 35 mm, i va par­ti­ci­par en els fes­ti­vals de Canes i de Bèrgam. Va ser selec­ci­o­nat pel Cen­tre de Cul­tura Con­tem­porània de Bar­ce­lona entre les 40 obres audi­o­vi­su­als més relle­vants del cinema expe­ri­men­tals.

Als anys sei­xanta i setanta va pro­duir i rea­lit­zar dese­nes de curt­me­trat­ges, molts en català, entre els quals des­ta­quen Okay mer­cu­rio, Pel camí de Proust, Dar­rera la porta, Un paraíso per­dido, Els tit­llets i Flas­ham­let. També va rodar espots d’imi­matge real i d’ani­mació des­ti­nats al cinema i la tele­visió. Va aple­gar un col·lec­tiu de cine­as­tes ama­teurs del Prat per fil­mar L’exhi­bi­dor (1978), que explica les peripècies d’un aspi­rant a empre­sari de cinema basat en la seva pròpia experiència per­so­nal. El Cine Capri va ser­vir d’exe­nari per a la pel·lícula de Ven­tura Pons Anita no perd el tren (2000) i per la sèrie de TV3 El cor de la ciu­tat.

Mari­mon també va escriure la història del cinema al prat de Llo­bre­gat i va publi­car l’assaig Quan vam fer la Gilda (2000), sobre la impacte que va cau­sar el film Gilda (1946) en la soci­e­tat del moment. El 2010 va ser nome­nat Mem­bre d’Honor de l’Acadèmia de Cinema de Cata­lu­nya i el 2012 va rebre el premi en l’àmbit de la comu­ni­cació de la Fun­dació Paco Can­del. L’Ajun­ta­ment el va nome­nar Fill Pre­di­lecte el 2017 coin­ci­dint amb els 50 anys del Cine Capri.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.