Recordant la Núria Oliver Pacheco

Ahir amb una sentida cerimònia a la parròquia de Santa Susanna del Mercadal va ser molta la gent que varen acompanyar aquesta gran família per dir adeu a aquesta gran mare i veïna del nostre estimat Barri Vell de Girona, la Núria Oliver, la mare (així és com se l’anomenava), casada amb en Pere Petit, el rellotger. Els que som grans recordarem l’avi amb la bata grisa mirant rellotges al carrer de l’Argenteria.

La Núria i en Pere van tenir quatre fills, dues noies i dos nois. Ella es va dedicar a la família, la botiga i a fer de mare. Es va dedicar a gaudir dels fills portant-los a la platja a veure el mar i a fer coses diverses, però la felicitat no va durar i la vida, de mica en mica, la va apartar del seu dia a dia, per culpa d’aquesta malaltia que destrueix la persona. Ha estat llarg, però amb una harmonia familiar de dedicació total fins al darrer alè de vida. Ahir en Joan, el seu fill, li va dedicar unes entranyables paraules.

Núria, aquell dia que va venir a dinar amb la filla, el gendre i l’avi per presentar-me la seva primera neta, vaig dir: “Això s’ha de celebrar, li dedicaré el meu primer llibre, La Girona que jo estimo.” Ara ja pots dir que és el primer llibre que tens dedicat. A més, vaig tirar aquesta foto d’un moment de felicitat.

Núria, avui és com si tots haguéssim perdut un trosset de la nostra vida. Sé que a on hagi arribat ens continuarà ajudant amb el pessebre que ara veurà de veritat i des d’un cel molt blau. Descansi en pau.