Societat
Mor als 100 anys Marià Frigola i Gispert, un dels begurencs més il·lustres
Tenia cent anys i havia recollit el llegat històric de la vila en llibres de gran valor històric
L’antic empresari i escriptor de Begur Marià Frigola i Gispert (1924), una de les persones més il·lustres de la vila, va morfir ahir als cent anys deixant un llegat importantíssim per a tots els que vulguin conèixer de primera mà la història no només del municipi sinó de tota la Costa Brava. Va ser un col·laborador habitual de la revista municipal El Pedrís Llarg, i era fill d’un altra begurenc històric, Marià Frigola i Forgas.
El passat mes d’octubre, just després que el dia 2 celebrés el seu centenari, va rebre un merescut homenatge de l’Ajuntament. Al llarg de la seva vida va regentar diversos negocis, tots de gran transcendència al municipi, com l’històric cinema del casino, un hotel i un punt de gasolina metre feia de transportista per les comarques gironines. Els que el coneixen en remarcaven el seu tarannà. Un bon home.
La seva família ja regentava el Centre Artístic abans que ell nasqués. Allà va ser on va conèixer personalment Carmen Amaya. El centre el va fundar el 1918 el seu pare, que llogava la sala de ball i el teatre, on es van fer les primeres pel·lícules de la vila en cinema mut. El cinema va seguir actiu fins al 1978. En un dels seus llibre, Begur, un llibre de records ,Frigola rememorava precisament la Societat del Centre Artístic Begurenc, on tanes hores va passar-hi durant la seva infància. Va ser un lloc de trobada entranyable per a tots els begurencs.
També va recordar en aquella obra els comerços i els establiments públics que formen part de la història de Begur durant la primera meitat del segle XX: cafeteries, barberies, fondes, drogueries, etc. Va retre homenatge, a més, a aquelles cases pairals que han perdurat al llarg dels anys.
Va ser un bacanard de soca-rel i els seus llibres ens porten a un temps que només gent com ella, que ho van viure en primera persona, poden mostrar-nos com era la realitat d’aquells anys. Era un ferm defensor que no es perdés a Begur el parlar salat.
El 2005 va publicar Sa Riera, un passeig en el temps, on va rescatar les seves pròpies vivències per explicar com era la cala abans fins i tot de la Guerra Civil: la gent, els pescadors, els convent i els primers estiuejants que hi arribaven. També va relatar les misèries de la Guerra Civil i com Santa Reparada, després de servir com a seu d’una congregació religiosa, va acollir refugiats de la guerra i posteriorment, estudiants estrangers.
El 2012 va escriure La Girona i el Begur que jo vaig conèixer. Amb un tex introductori de Miquel Martín, recollia els seus records amb les dues poblacions, on va va desenvolupar part de la seva vida. Hi va incloure una sèrie de personatges vinculats a les dues viles, i referències a esdeveniments històrics i socials de Begur, com ara la Fira d’Indians. La seva última obra va ser Una dinastia de transportistes begurencs, publicat el 2022.
Estava casat amb Carme Aragonès Negra. La cerimònia de comiat tindrà lloc aquesta tarda, a les 3, a l’oratori del tanatori de Palafrugell.