CULTURA
Adeu a Roy Ayers, pioner del jazz-funk
Va fundar la seva pròpia banda, Roy Ayers Ubiquity, el 1970
Roy Ayers, conegut vibrafonista, cantant i compositor nord-americà, va morir el 4 de març a Nova York als 84 anys. Conegut per fusionar el jazz amb el funk, el soul i fins i tot el hip-hop,
Nascut el 10 de setembre de 1940 a Los Angeles, Roy Ayers va créixer envoltat de música. El seu pare, trombonista aficionat, i la seva mare, professora de piano, van fomentar el seu interès pel món musical des de ben petit. Amb només cinc anys, el llegendari Lionel Hampton li va regalar un parell de baquetes de vibràfon, un gest que marcaria el destí del jove Ayers. Tot i que va començar amb el piano, a l’adolescència es va inclinar pel vibràfon, desenvolupant un estil únic que el distingiria de la resta de músics de la seva generació.
A la dècada dels seixanta, Ayers es va endinsar en el món del jazz post-bop, col·laborant amb músics com Curtis Amy, Jack Wilson i la Gerald Wilson Orchestra. Més tard, la seva trajectòria va donar un gir important quan va unir-se al grup de Herbie Mann, amb qui va treballar durant quatre anys. Aquesta experiència li va permetre ampliar el seu horitzó musical i explorar nous estils més enllà del jazz tradicional.
El 1970, va fundar la seva pròpia banda, Roy Ayers Ubiquity, i va començar a experimentar amb el funk i el R&B. Inspirat per Miles Davis i Herbie Hancock, va anar desplaçant-se cap a un so més elèctric i ballable, sent un dels precursors del jazz-funk. Èxits com Everybody Loves the Sunshine, Running Away i Searchin’ van consolidar el seu reconeixement internacional. Durant els anys vuitanta, Ayers va col·laborar amb el llegendari músic nigerià Fela Kuti, explorant influències africanes i produint enregistraments a través de la seva discogràfica Uno Melodic Records. La seva capacitat per reinventar-se i adaptar-se a nous corrents musicals va quedar demostrada als anys noranta, quan el jazz i el hip-hop es van fusionar. Va ser un dels artistes convidats a Jazzmatazz (1993), l’àlbum pioner de Guru que barrejava aquests dos gèneres.
Roy va continuar actuant fins ben entrada la seva vellesa, convertint-se en una figura habitual en festivals de jazz i soul arreu del món. El 2019, encara encapçalava cartells com el Maiden Voyage de Londres, demostrant la seva vigència . . Pharrell Williams i molts altres artistes han reconegut l’impacte d’Ayers en la seva carrera. La seva obra, especialment Everybody Loves the Sunshine, s’ha convertit en un himne atemporal.