Núria Folch, una historiadora compromesa

El dia d’avui es com­plei­xen 15 anys de la mort de Núria Folch i Pi, una dona de gran tra­jectòria intel·lec­tual i pedagògica, que va mar­car la cul­tura cata­lana amb la seva tasca com a edi­tora, mes­tra i his­to­ri­a­dora. La seva vida, pro­fun­da­ment lli­gada a la història con­vulsa del segle XX, va estar mar­cada per l’exili, la resistència cul­tu­ral i la lluita per la difusió de la lite­ra­tura cata­lana en moments de cen­sura i repressió.

Nas­cuda a Bar­ce­lona en una família afran­ce­sada i pro­gres­sista, Núria Folch va ser la petita de qua­tre ger­mans. De molt jove es va impli­car en la política i la cul­tura, i va mili­tar en el Bloc Obrer i Cam­pe­rol, on va conèixer el seu futur marit, l’escrip­tor i edi­tor Joan Sales, l’autor d’Incerta glòria. La guerra civil va ser un punt d’inflexió en la seva vida: men­tre estu­di­ava filo­so­fia i lle­tres, va exer­cir com a pro­fes­sora auxi­liar a la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona. Tan­ma­teix, l’entrada de les tro­pes fran­quis­tes el 1939 va estron­car els seus som­nis acadèmics i la va obli­gar a mar­xar a l’exili amb la seva família.

L’exili la va por­tar pri­mer a França, on en un vagó de tren va coin­ci­dir amb un Anto­nio Mac­hado ja malalt, i després a la República Domi­ni­cana i Mèxic. Durant aquesta etapa, Folch i Sales van impul­sar la revista Qua­derns de l’exili, jun­ta­ment amb Fer­ran de Pol i Rai­mon Galí, con­tri­buint a man­te­nir viva la cul­tura cata­lana a l’estran­ger. També van edi­tar la pri­mera publi­cació de la poe­sia de Màrius Tor­res, tes­ti­moni del com­promís de la pare­lla amb la lite­ra­tura cata­lana. El 1948, amb l’aixe­ca­ment par­cial de la repressió fran­quista, Folch i la seva família van tor­nar a Cata­lu­nya. Mal­grat que el règim no li va reconèixer el títol uni­ver­si­tari, ella va tro­bar una via per con­ti­nuar la seva tasca pedagògica com a pro­fes­sora a l’Ins­ti­tut Albéniz i a les Esco­les Min­gue­lla de Bada­lona. En un con­text de cen­sura, va impar­tir clas­ses en català i va trans­me­tre als seus alum­nes la veri­ta­ble història de Cata­lu­nya, con­tra­res­tant la versió ofi­cial fran­quista.

Amb el seu marit, Joan Sales, va fun­dar Club Edi­tor, una edi­to­rial clau en la lite­ra­tura cata­lana con­tem­porània. Junts van acon­se­guir publi­car obres cen­su­ra­des pel règim, com les novel·les de Mercè Rodo­reda, inclo­ent-hi La plaça del Dia­mant. A través d’aquesta tasca, van garan­tir que la llen­gua i la lite­ra­tura cata­la­nes sobre­vis­ques­sin en temps difícils.

Folch no només va ser edi­tora i peda­goga, sinó també una his­to­ri­a­dora com­pro­mesa. Des dels anys 80, va par­ti­ci­par en col·loquis i con­gres­sos, i va for­mar part dels semi­na­ris de doc­to­rat de la Uni­ver­si­tat Pom­peu Fabra entre 1991 i 1995.