La fotògrafa barcelonina Anna Turbau, pionera del fotoperiodisme a Catalunya i amb una obra marcada per un profund compromís social, ha mort aquest dimecres als 76 anys. La Fundació Photographic Social Vision, que representa la seva obra, ha confirmat la trista notícia.

Nascuda el 1949 a Barcelona, Turbau es va formar en disseny gràfic a les escoles Massana i Elisava. Va ser allà on va descobrir la fotografia com a mitjà d’expressió, i el 1974 va presentar la seva primera exposició, Fotografies de Jazz, a la Sala Aixelà. La seva trajectòria es va caracteritzar per la voluntat de documentar la realitat amb un enfocament directe i sense filtres. A mitjans dels anys setanta, va centrar la seva càmera en les dures condicions de vida al conegut com a “barri xinès” de Barcelona, denunciant la pobresa i marginació que el franquisme intentava ocultar.

L’any 1975, es va traslladar a Galícia per documentar un projecte d’habitatge per a famílies gitanes a O Vao (Pontevedra), i poc després es va establir a Santiago de Compostel·la. Allà, va treballar per revistes com Interviú i Primera Plana, capturant mobilitzacions socials i polítiques de la Transició, des de les protestes dels treballadors de Vigo fins al conflicte per la construcció de l’autopista AP-9. Un dels seus projectes més impactants va ser el reportatge sobre l’hospital psiquiàtric de Conxo, les fotografies del qual no es van fer públiques fins al 2012. La seva feina a Galícia va ser interrompuda el 1979, quan va haver de marxar per la pressió policial. De tornada a Barcelona, va col·laborar amb El Periòdico de Catalunya i va treballar en projectes culturals, com la documentació de la primera Fira de Teatre de Tàrrega i el film Somni d’un carrer de Comediants. A partir de 1985, es va incorporar a TV3 com a ajudant de realització en programes educatius i culturals.

A finals dels anys noranta, uns problemes de salut la van portar a abandonar el fotoperiodisme, però va reprendre l’activitat l’any 2000, abordant temes de memòria històrica, com l’exhumació de restes de represaliats de la Guerra Civil a Calatañazor (Sòria). En els darrers anys, va continuar exposant la seva obra i participant en projectes editorials i seminaris. El seu llegat forma part de col·leccions d’institucions com el Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia i el Centre Gallec de les Arts de la Imatge. L’any passat va ser reconeguda amb el Premi a la Trajectòria Fotogràfica del Transhumant Festival. La directora de la Fundació Photographic Social Vision, Sílvia Omedes, ha assegurat que l’entitat seguirà treballant per preservar i difondre la seva obra, destacant el seu paper clau en la història del fotoperiodisme.