cultura
Mor Cora Sue Collins, actriu de l’era d’or de Hollywood
Va destacar com a intèrpret infantil durant els anys trenta i quaranta
Cora Sue Collins, destacada actriu infantil dels anys trenta i quaranta, ha mort a l’edat de 98 anys. Cora va compartir escenari amb estrelles com Greta Garbo, Claudette Colbert, Bette Davis, Irene Dunne i Merle Oberon. La seva filla, Susie Kreiser, ha confirmat que Collins va morir diumenge passat a casa seva a Beverly Hills; a causa de complicacions derivades d’un ictus.
Nascuda el 19 d’abril de 1927 a Beckley, West Virginia, Cora Sue Collins va iniciar la seva carrera a Hollywood amb només cinc anys, després que una desconeguda l’abordés mentre acompanyava la seva mare i germana a l’escola. Poc després ja estava treballant a Universal, on va debutar en The Unexpected Father (1932). Va arribar a aparèixer en 47 pel·lícules en tan sols tretze anys, destacant per la seva habilitat per interpretar les versions infantils de grans actrius de l’època. Durant la seva carrera va encarnar la versió jove de Colbert a Torch Singer (1933), de Frances Dee a The Strange Case of Clara Deane (1932) i de Loretta Young a Caravan (1934). Garbo la va escollir personalment per interpretar-la de jove a Queen Christina (1933), i les dues van tornar a coincidir a Anna Karenina (1935). “Devia tenir la cara més comuna del món”, deia en una entrevista el 2019. “Sempre em maquillaven per assemblar-me a una altra.”
Tot i el seu èxit prematur, va decidir retirar-se del cinema el 1945, amb només 18 anys, després d’haver protagonitzat Youth on Trial i Week-End at the Waldorf. “Volia gaudir del luxe de l’anonimat”, va confessar més endavant. També va denunciar que, amb només 15 anys, va patir assetjament per part d’un guionista, Harry Ruskin, i que el productor Louis B. Mayer no en va fer cas.
Fins al final de la seva vida, Collins va mirar enrere amb nostàlgia però també amb certa lucidesa crítica. “Em vaig divertir molt i vaig conèixer persones meravelloses, però els nens no haurien d’estar al centre de tot. Això els col·loca en una posició molt estranya i els dona una responsabilitat que no haurien de tenir”, va explicar.