Esparriots molt estimats

Misteriós, lleig o molt lleig, grotesc i un pèl llefiscós. Tots aquests adjectius es poden fer servir i segurament cadascú n'hi afegiria d'altres i la llista seria molt llarga per referir-se als esparriots, els capgrossos estrafolaris anomenats Pigues, Berrugues i Caps de Lligamosques que hi ha repartits pel territori. Molts dels qui han vist aquestes figures s'han preguntat què hi fa un capgròs estrafolari i solitari davant dels gegants, que a part de lletjos, ni ballen. Doncs la seva funció ha estat sempre lligada a fer espai als gegants, a delimitar l'espai de ball, a obrir pas. En alguns casos, espanten les criatures o venten cops amb algun instrument que només fa fressa. Solen anar vestits estrafolàriament –el nom d'esparriot bé de parrac o esparrac– i se'ls vincula al Pierrot de la Commedia de l'Arte. Els més emblemàtics i antics són els Lligamosques d'Olot, en Berruga de Figueres i en Llúpia o Merma de Vic, tots sortits del Lligamosques que l'escultor barceloní Ramon Amadeu va crear quan residia a casa la família Bolós d'Olot, el 1809. Fruit d'aquesta filiació, el Museu dels Sants d'Olot ha muntat l'exposició Capgrossos, pigues, berrugues. Figueres, Olot, Vic i els seus esparriots, comissariada per Manel Carrera, director de festes.org, amb els quatre protagonistes, que s'inaugura el 9 de febrer al Palau Moja de Barcelona i que es podrà veure a Vic, al juny; a Olot, per les Festes del Tura del setembre; i a Figueres, al novembre. La mostra es contextualitzarà amb altres esparriots del país com el Poll de Moià, el Mastegamosques de Calella i l'Esquivamosques de Girona i altres de l'estat.

Ahir, es va presentar a Olot l'exposició. Hi havia el director general de Cultura Popular de la Generalitat, Lluís Puig, i els regidors de cultura de les tres ciutats amb els esparriots protagonistes: Josep Berga (Olot), Quim Feliu (Figueres) i Joan López (Vic). Tots han coincidit a remarcar que es tracta de personatges entranyables i que són símbols locals i, sobretot, van incidir en la festa popular com a aglutinadora i integradora de persones d'altres cultures a la del país de forma natural, gratuïta i sense plans, ni programes. A més, van posar la mostra com a exemple de treball en xarxa entre administracions i van defensar el mecenatge privat de la cultura –l'aportació de l'Ajuntament de Vic en prové–.