La tercera locomotora
Les eleccions basques irrompen enmig del calendari d'Artur Mas per al pacte fiscal
La constitució d'un govern sobiranista al País Basc podria distorsionar el possible xoc de trens entre Catalunya i Espanya
CiU vigilarà el programa electoral amb què el PNB es presentarà als comicis per frenar l'ascens de l'esquerra abertzale
si disposa del seu suport parlamentari
Patxi López ha plantat les eleccions basques enmig de la tardor més decisiva del mandat d'Artur Mas. Aquests comicis es poden convertir en un nou element desestabilitzador per a la reivindicació del pacte fiscal, que ja viu amenaçada pel risc d'intervenció d'Espanya i de Catalunya. A partir del setembre la federació intentarà fer-se valer davant de Mariano Rajoy per exhaurir la remota possibilitat d'un miracle: que el president espanyol s'avingui a tancar la carpeta catalana amb un acord favorable per als dos governs. L'avançament electoral basc, però, podria perjudicar l'intent faraònic de Mas de situar el conflicte català en l'agenda prioritària de Rajoy. També pot condicionar la futura estratègia electoral de CiU. És a dir, l'alçada de la bandera amb què la federació es presentarà als pròxims comicis catalans un cop exhaurida la proposta del pacte fiscal i resolta la temptativa del seu cosí germà, el PNB, de mantenir l'hegemonia davant de l'efervescència històrica de l'esquerra abertzale.
A Rajoy, obcecat per la intervenció d'Espanya, se li complica el front basc amb la possible conformació d'un govern sobiranista i el català amb el pacte fiscal. Jordi Turull, portaveu de CiU al Parlament, va rebutjar ahir que la convocatòria electoral de Patxi López pugui perjudicar els tempos previstos per a la negociació del nou finançament, que s'exhaureix a final d'any. ICV tampoc entendria que això passés. Tanmateix, a la metàfora ja gastada del xoc de trens de Catalunya i Espanya, s'hi podria afegir ara una nova locomotora decidida a xocar amb la de Rajoy: la basca. I aleshores l'amenaça: la tercera en discòrdia desplaçarà la catalana? O Mas premerà l'accelerador? Sobreviuria l'Estat autonòmic a un xoc múltiple sense precedents històrics?
En vistes del nou escenari polític que obre la fi de la violència, el PNB reivindica un nou “estatus polític” per al País Basc per al 2015. Iñigo Urkullu defensa un acord que institucionalitzi el dret a decidir del poble basc “com a exponent d'una societat democràtica i lliure”. CiU vigilarà de prop el programa electoral que confegiran els nacionalistes bascos i com passen la gran prova de foc a les urnes contra els abertzales, com a colofó de la travessia per l'oposició després del fracàs del pla Ibarretxe, la marxa del lehendakari i el sargit de la divisió interna pel malestar del sector sobiranista.
Perquè exhaurit el temps de la negociació del pacte fiscal, si Rajoy no mou fitxa, serà CiU qui podria convocar eleccions anticipades. I la clau no serà la data, sinó el projecte electoral amb què s'hi presentaran els de Mas. Els convergents donen per fet que no podran tornar a concórrer a les catalanes amb el concert econòmic i s'entreveu un complex procés intern per fixar, amb la Unió Democràtica de Josep Antoni Duran i Lleida, un nou horitzó nacional per al país que aspiren a governar. Un programa en què l'entorn de Mas dóna per feta l'execució unilateral de la hisenda pròpia quan encara és una incògnita si s'hi inclourà l'estat propi, que CDC va situar per primer cop en el seu full de ruta en l'últim congrés.
Des de Prada, Turull focalitzava ahir l'atenció sobre el paradoxal suport que el PSC i el PP donaran als seus homòlegs bascos, ferms defensors del concert econòmic, en els comicis de l'octubre. Els partits catalans també vigilaran de prop si el PNB és capaç d'aglutinar l'independentisme creixent entre la població basca, que ja es va evidenciar en l'ascens meteòric de Bildu en les darreres municipals i el d'Amaiur en les espanyoles. Tot plegat, mentre a Catalunya els partidaris de la independència es multipliquen segons totes les enquestes.
A les portes d'aquesta tardor crucial per a la que podria ser l'última aposta de CiU per encaixar Catalunya dins d'Espanya, ERC va oferir temps a la federació. Oriol Junqueras va recordar a Mas que pot evitar les anticipades amb el suport parlamentari dels republicans si trenca definitivament amb el PP. És la carta d'Esquerra: presentar-se com el garant de l'exigència nacional de CiU i preparar els seus vagons per al transvasament de passatgers en cas que Mas freni en sec la locomotora que s'aventura cap al xoc.