Comarca en xarxa
El Maresme comença a desplegar la fibra òptica en els municipis i es convertirà en el primer territori català interconnectat amb banda ampla
El concepte de smart city o ciutat intel·ligent s'aplica a aquelles urbs que han aconseguit un nivell màxim d'aplicació tecnològica que permet a la gent que hi viu gaudir dels millors i més moderns serveis de comunicació. Partint d'aquest plantejament i afegint-li una bona dosi d'ambició, el Maresme fa temps que treballa en un projecte pioner a Catalunya per desplegar la banda ampla arreu del territori que ha de permetre interconnectar els 30 ajuntaments i deixar a punt l'accés perquè, en un futur, el servei beneficiï els diferents sectors econòmics del territori. «A nosaltres ens agrada parlar de smart county perquè el projecte neix amb la clara voluntat d'aconseguir una comarca puntera en tecnologia tal com es recull en el pla estratègic Maresme 2015», explica el conseller delegat de Cooperació Municipal i Planificació del Consell Comarcal, Alfons Molons. La possibilitat d'esdevenir pioners en l'accés de banda ampla a internet va agafar pes quan en el pla únic d'obres i serveis (PUOSC) 2008-2012 l'administració comarcal va rebre 2 milions d'euros en concepte de desplegament d'infraestructures de telecomunicacions. A això cal afegir-hi l'ajut del fons europeu de desenvolupament regional (FEDER), que va acabar d'arrodonir la proposta. «La raó de ser d'un consell comarcal és oferir serveis als ajuntaments i en una època de recessió com l'actual aquest objectiu pren un major significat», apunta Molons, que recorda que la fibra òptica «permetrà compartir dades, programari, telefonia i, alhora, estalviar costos i aconseguir les millors ofertes de les companyies aplicant una economia d'escala que ens ha fet referents». La tipologia de la xarxa serà en forma d'anella amb una fibra òptica que englobi el sud de la comarca i una segona el nord. El punt d'interconnexió s'ubicarà a Mataró, a l'edifici del parc tecnològic Tecnocampus, ja que és el punt de màxima presència dels operadors.
En aquest llarg procés –està previst que les obres per començar a cablejar el territori no vagin més enllà de final d'any o inicis del 2013– des del Consell Comarcal s'ha anat avançant la feina administrativa i s'ha aconseguit que els trenta municipis del territori aprovessin per ple la seva adhesió al projecte i, paral·lelament, s'ha adjudicat l'obra a una unió temporal d'empreses per un import d'1,4 milions d'euros i un termini d'execució màxim d'un any. Amb la rebaixa aconseguida en el pressupost s'ha pogut ampliar de les 19 poblacions previstes inicialment a 21. Molons destaca que l'inici del projecte ha estat condicionat al retard amb què arriben les subvencions del PUOSC i que obligaven el Consell Comarcal a avançar uns diners que no tenia i que finalment haurà de buscar a través d'un crèdit pont.
Gestió mixta
El projecte es desenvoluparà en dues fases. En la primera la xarxa arribarà finalment a 21 municipis prenent com a punt de partida la troncal de fibra òptica de l'autopista C-32 que travessa la comarca. Els 9 municipis que quedaran pendents en una segona fase, però, no se'ls deixarà abandonats i també se'ls connectarà provisionalment amb el sistema Wimax. El conseller comarcal explica que paral·lelament a la construcció de la xarxa es treballa en la creació d'una empresa mixta que permeti explotar el servei i posar-lo a disposició dels agents econòmics del territori. «Tan important com el desplegament de la fibra òptica als edificis municipals és la garantia que aquesta fibra arribarà als polígons, als hotels i a altres sectors i que els permetrà ser molt més competitius en el mercat», diu Alfons Molons, que destaca l'arribada de la banda ampla a les zones industrials perquè «les convertirà en espais molt atractius per a unes activitats econòmiques que avui no tenen cobertes les necessitats».
Mataró, abans
La capital del Maresme ja fa anys que va començar la seva particular relació amb el desplegament de la fibra òptica, que té en el parc tecnològic Tecnocampus de Mataró el seu principal exemple, però no l'únic. De fet, la ciutat va posar un especial interès a fer arribar internet de banda ampla als equipaments culturals, en un projecte que va ser batejat com a Anella Cultural i que havia de connectar els principals espais de creació, com el Teatre Monumental o Can Xammar, amb l'objectiu d'aprofitar al màxim les possibilitats de l'internet de segona generació a través, entre d'altres, de la coproducció d'espectacles o l'intercanvi de continguts. El desenvolupament continua tot i que el municipi ja disposa actualment d'una trentena d'edificis públics connectats a la fibra òptica. D'altra banda, i en la línia de situar-se com a capital tecnològica de referència, Mataró va ser distingida l'any 2010 amb el guardó Ciutat de la Ciència i la Innovació, que atorgava el Ministeri de Ciència i Innovació (MicinnI) per primera vegada. L'objectiu d'aquesta distinció era «reconèixer les ciutats capdavanteres en la creació d'avantatges competitius gràcies a la suma del capital intel·lectual i d'infraestructures innovadores científiques, tecnològiques i socials». La distinció, per un període de tres anys amb possibilitat de renovació, reconeixia l'esforç de Mataró en l'aplicació de polítiques orientades a millorar la competitivitat, la tecnologia i la innovació. Els àmbits d'aplicació eren l'anomenada economia verda –foment de l'estalvi energètic–, la modernització de l'administració i els projectes innovadors com la rehabilitació de la Nau Gaudí.