La descoberta
Les entranyes de Sant Llorenç
MATADEPERA és un dels municipis on hi ha més cavitats i avencs del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, entre les quals destaca la Cova del Manel, la més coneguda i llarga, amb cap a 788 metres
La Cova del Manel només és una de les prop de 50 cavitats i avencs que hi ha repartits pel parc natural. Per populars, destaquen les de Simanya, de les Ànimes, la del Drac, la del Lladre o de Sant Agnès. Algunes d'aquestes estan protegides amb reixa i s'ha de demanar permís a la Diputació de Barcelona, com la del Frare.
Els cims de la La Mola o el Montcau són alguns dels més concorreguts de la geografia catalana i que han donat més notorietat al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, i són punt de trobada d'excursions i activitats a la natura. Més desconegudes són les diverses cavitats dels diversos conglomerats d'aquest massís del prelitoral català, però una d'aquestes, la coneguda Cova del Manel n'és una de les preferides pel seu fàcil accés a pocs metres del nucli de Can Pobla, i perquè no hi cal cap equipament tècnic específic ni coneixements espeleològics, a banda d'anar amb frontal, casc, vestit i calçat adequat per mullar-se i enfangar-se. El fet de ser la cavitat més llarga del parc, amb uns 788 metres segons l'última topografia feta per la Secció d'Investigacions Subterrànies (SIS) del Centre Excursionista de Terrassa (CET), n'és un cridaner reclam. Precisament el CET va fer el 1911 la neteja i el primer plànol de 150 metres, després de ser descoberta el 1899 pels familiars del compte de Sant Llorenç. L'entrada és estreta, té 5 metres d'alçada i dóna pas a una galeria de 40 metres. Segueix un recorregut laberíntic que s'ha de fer estirat o ajupit alguns trams, i és conegut el pas anomenat “quatre”, un dels punts més difícils. La part més espaiosa és la coneguda com a “sala de les banderes”.