“La gent que ve a Lloret de Mar és normal”

Sí [riu]. Ja m'ho passava bé també, però necessitava més espai, sobretot quan veia que els meus amics els caps de setmana sortien de festa. Però el meu pare ja s'hi va avenir, a deixar-me més temps per disfrutar, sense deixar mai de treballar.

La meva mare és de Puigcerdà i el meu pare era de Castellar de n'Hug i tenien un petit negoci de restauració a Puigcerdà. Cap als anys cinquanta van anar a Tossa ben bé a l'inici del turisme. Van obrir un hotelet petit; a partir d'aquí, van veure que a Lloret hi havia més demanda, i s'hi van traslladar. Hi havia molt més creixement a Lloret, que, de fet, sempre ha estat pioner en temes turístics. Jo era molt petit llavors. En aquella època l'hostaleria era molt bàsica, i els empresaris, autèntics pioners del turisme, no havien tingut gaires oportunitats per formar-se.

Era un gran emprenedor i ha estat el meu millor mestre. De fet, molts dels que van venir de Puigcerdà cap a la Costa Brava van venir perquè ell els va engrescar.

Em fa la sensació que en realitat tenim més mala imatge a Catalunya del que és Lloret que no pas a fora. Tinc clients que fa molts anys que vénen a Lloret; si fos un lloc tan dolent no vindrien, em sembla. La gent repeteix, i hi ha espai per a tothom. De vegades sembla que ens tirem pedres al nostre terrat.

Lloret està treballant de valent per millorar el turisme. Hi trobem tota mena de turisme: de luxe, mitjà i més econòmic. El turisme ha canviat molt amb els anys; en els inicis els turistes els vèiem molt glamurosos, i els primers hotels que hi havia eren molt bàsics. Molts es van atrevir a fer hotels perquè era una oportunitat per crear riquesa i fer tirar endavant les famílies. Però s'ha de pensar que llavors els únics que podien viatjar eren els que tenien un bon nivell de renda. Ara això de fer vacances s'ha democratitzat, hi ha molta més gent que té capacitat per sortir fora uns dies, i no és dolent. Zara també és low cost i, en canvi, té botiga a Nova York i hi compra gent amb diners. A més, val a dir que tampoc no és tan barat sortir de vacances.

Entre tots estem mirant de millorar el turisme, dins de les dificultats actuals i la gran competència internacional. El turisme és un dels sectors que més bé reparteixen la riquesa que generen; treballadors, proveïdors, etc. formen una llarga cadena de beneficiaris del turisme, sense oblidar la gran aportació amb impostos que fa el sector i que serveix per pagar tots els serveis que vostè comenta.

El tot inclòs va néixer com un producte de luxe a Jamaica. Hi ha gent, sobretot famílies, a qui agrada tenir un pressupost tancat quan va de vacances, i és comprensible que sigui així. Els pares el que volen és relaxar-se a la piscina mentre els nens juguen, i els agrada saber que poden esmorzar, dinar i sopar a l'hotel amb les begudes incloses amb un preu tancat. De la mateixa manera que hi ha gent d'un perfil diferent que vol anar a voltar i provar llocs diferents per anar a menjar.

L'hoteler ja sap a qui pot oferir un tot inclòs, però si prohibíssim el tot inclòs amb alcohol seríem l'únic lloc del món que ho fa, i seria molt estrany que un home que està dinant ho tingués tot inclòs en el preu però s'hagués de pagar la cervesa. La gent no ve als hotels a emborratxar-se. Quan van sortir els bufets lliures tothom tenia por que la gent abusés de menjar i al final ja s'ha vist que no és així. És que, de fet, la gent que ve de vacances és gent normal com nosaltres.

Sí [riu]. És que és així. Jo no veig diferència entre els joves del país que surten a fer unes copes i els estrangers que vénen a passar uns dies i a divertir-se.

Sempre hem d'exigir un comportament i un respecte als nostres visitants. La majoria dels que tenim una edat al seu moment vam anar a passar dies a Mallorca o altres destinacions a celebrar un final de curs o alguna celebració amb pocs diners, i anàvem de festa a passar-ho bé; ara, com he dit abans, s'ha d'exigir un comportament. I ja que parlem de vacances de joves, s'ha de dir que a Lloret ja fa temps que vénen grups d'adolescents de tretze i catorze anys amb monitors que organitzen activitats, i sense els pares. I els pares han donat tota la confiança a Lloret de Mar; per tant, alguna cosa fem bé.

El balconing, entès com la pràctica d'una mena d'esport de risc que consistia a saltar del balcó de l'hotel a la piscina, és un fenomen que es va veure a Mallorca, però aquí no ha passat mai. Hi ha hagut pràctiques imprudents, però aquest estiu els accidents relacionats amb els balcons van ser: un, perquè un jove intentava amagar-se, i un altre, fruit d'una baralla amb la parella, pel que sembla... Hi ha una sèrie de coses que són molt difícils de preveure i en una destinació turística com Lloret de Mar, amb tanta gent, és normal que de vegades passin coses. En qualsevol lloc on hi ha grans masses de gent hi pot haver problemes puntuals. S'ha de mirar de millorar la gestió del turisme, i fa dos anys que funciona una comissió de seguretat entre el sector públic i el privat que està donant molt bons resultats.

Hem de treballar conjuntament; durant un temps no es va fer prou, però ara ja anem en aquesta direcció. I buscar inversions i projectes atractius per al territori que assegurin una millor competència i sostenibilitat per al futur. La Costa Brava té grans atractius de tot tipus, amb les millors platges, la millor restauració i uns bons preus, però no tenim el glamur de la Toscana o la Costa Blava. En canvi, a França ens van intentar imitar i van crear una mena de Costa Brava al Llenguadoc-Rosselló, però no va tenir èxit. Aquest any hem salvat la temporada turística. Val a dir que també juga al nostre favor la crisi als països àrabs, però continua sent molt curta. De tota manera, ens hem d'espavilar i innovar.

Era un home que em va semblar molt culte, era una delícia parlar-hi, però també era extremament enraonador. I de vegades tenia idees estrafolàries. Recordo que va fer portar milions de pollastres perquè ningú passés gana, però sembla que la meitat se li van morir ja en el transport...

El cert és que l'ocupació a l'hivern és molt diferent, i si no podem tenir una certa flexibilitat, la despesa de tenir els hotels oberts tot l'hivern, si no hi ha prou demanda, es pot fer insostenible. Crec que arribarem a un acord amb el comitè.