Aturada ‘sine die’ a la Zona Franca la tuneladora de la L9

La línia 9 segueix sent una caixa de sorpreses, la majoria dolentes. L’aturada de la tuneladora que està perforant sota el passeig de la Zona Franca és més greu del que es pensava en un primer moment. Fonts coneixedores de l’obra han assegurat a l’AVUI que el capçal ha quedat molt danyat perquè s’ha trobat un terreny molt més agressiu del que preveia el projecte. La situació és a hores d’ara molt incerta i no se sap quan ni com la màquina podrà reiniciar la marxa.

Fins ara, Obres Públiques havia sostingut que l’aturada s’havia fet per les esquerdes aparegudes en un col·lector que passa per sobre el túnel. Es parlava que es podria reprendre la marxa “en setmanes”, quan es consolidés el terreny. Però el principal obstacle és l’abrasió que han patit les peces i capçals de la tuneladora, aturada a uns 200 metres de l’estació de Foc Cisell. El problema és que els tècnics ni tan sols tenen un diagnòstic clar de l’estat del capçal de la tuneladora, que va quedar clavada i aturada a mitjans d’abril.

La complexitat del terreny, molt inestable, ha fet impossible que fins fa dues setmanes els bussos poguessin entrar a l’interior del capçal. Les anàlisis inicials que fan aquests especialistes, que se submergeixen en el fang que hi ha al capçal, no són gaire optimistes ja que caldrà canviar la majoria de peces de tall de la tuneladora.

Per fer-ho hi ha dues opcions. La primera, molt laboriosa i arriscada, és que siguin els mateixos bussos els que canviïn aquestes peces. Els treballs són molt lents i, tenint en compte la inestabilitat del terreny, l’operació es podria allargar durant molts mesos. Per tot plegat, el departament treballa una segona opció que seria la de construir un pou just on ha quedat encallada la tuneladora. D’aquesta manera es podria arribar sense tants problemes al davant de la tuneladora. Però construir un pou en aquesta zona significa causar afectacions viàries en una zona amb molt de trànsit. La construcció del pou no voldria dir necessàriament menys temps de reparació, però sí que n’augmentaria les garanties d’èxit i la seguretat dels treballadors. Si s’optés pel pou no seria la primera vegada que es fa una operació d’aquestes característiques a la línia 9.

La duresa de les graves ha sorprès els tècnics que treballen en l’obra, que tenien previst revisar el capçal de la tuneladora uns 200 metres més amunt, al pou excavat per construir l’estació de Foc Cisell. Es dóna la circumstància que aquest és dels pocs trams de la línia en què s’ha mantingut el traçat projectat inicialment. Les mateixes fonts pròximes a l’obra van explicar que viatjant a més profunditat s’hauria evitat passar per una zona tan inestable on ara està encallada la tuneladora. L’altra opció, que de fet és la que s’està adoptant, és reforçar el terreny a banda i banda del túnel i el col·lector que viatja per sobre. Tot i això, la solució definitiva arribarà quan el departament acabi la campanya de sondejos que va iniciar per conèixer millor les característiques del terreny.