“Europa té els mitjans per sortir de la crisi”

Funcionari de la Comissió Europea des del 1987 i expert de les relacions de la UE amb Amèrica Llatina i el Mediterrani, Manel Camós i Grau (Barcelona, 1948) dirigeix des d’octubre del 2005 la Representació que el govern comunitari va obrir fa divuit anys a Catalunya i les Balears.

El Dia d’Europa, que se celebra avui, coincideix amb una recessió econòmica greu i amb una paràlisi del projecte d’integració europeu. ¿És un panorama descoratjador?
Jo veig el got més ple que buit. Estem en un moment delicat, és veritat, però tenim els mecanismes que ens permeten sortir d’aquesta situació. Europa segueix sent la història d’un èxit: de sis Estats hem passat a 27 i n’hi ha molts més que truquen a la porta. Això vol dir que alguna cosa bona tenim.

L’actual Comissió Europea, que presideix José Manuel Durão Barroso, acabarà aviat el seu mandat de cinc anys. Quin balanç en fa?
Si ho he de resumir, diria que la Comissió Barroso ha estat molt activa en la lluita contra el canvi climàtic, liderant totes les negociacions Kyoto i post-Kyoto. També ha fet molt en el camp de l’energia, aprovant les normatives per reduir-ne el consum i les emissions de gasos d’efecte hivernacle i fomentar les energies renovables. Durant aquest mandat, l’euro s’ha estès a 16 països, s’ha consolidat l’ampliació (amb la incorporació de Bulgària i Romania) i s’han definit millor les polítiques de veïnatge cap a l’est i cap al sud. La Comissió ha intervingut també en moltes mes iniciatives que ens afecten en la vida quotidiana: etiquetatge de productes alimentaris, temes mediambientals, la legislació sobre productes químics...

Si s’eliminen els darrers esculls, el nou Tractat de la UE, el Tractat de Lisboa, podria entrar en vigor el 2010. Com afectarà aquest text la Comissió?
Necessitem aquest tractat, perquè farà una Europa més transparent i democràtica. El Parlament Europeu, que ara intervé en un 60% de les decisions, ho farà en un 90%; els Parlaments dels Estats podran donar opinions i hi haurà la iniciativa ciutadana, per la qual un milió de firmes de ciutadans europeus, en unes determinades condicions, obligaran la Comissió a fer una proposta. Serà també una Europa més eficaç perquè ampliarà les decisions per majoria al Consell de Ministres, que alhora tindrà un president permanent per un període de dos anys i mig prorrogable. Europa guanyarà projecció exterior, ja que es reforçarà la figura del ministre d’Afers Estrangers i es crearà un servei diplomàtic unificat europeu.

Des de Catalunya s’està influint en la Comissió Europea?
A l’Estat espanyol, hi ha una coordinació amb les comunitats autònomes i hi ha consellers que poden participar en Consells de Ministres europeus. Sí que s’hi pot influir i, de fet, s’hi està influint bastant. L’administració comunitària és una administració relativament oberta a escoltar. És per això que Brussel·les és la ciutat del món on hi ha més lobbistes, en el bon sentit: gent que volen explicar els seus punts de vista, ja siguin ONGs o interessos econòmics, comercials d’un sector determinat. Abans de prendre una iniciativa, la Comissió obre pàgines web perquè el ciutadà i els grups opinin. En aquest aspecte, la Generalitat de Catalunya és molt activa i, cada vegada que hi ha possibilitat d’opinar, opina.

Què fa la Comissió per ajudar la Unió Europea a plantar cara a la crisi econòmica i financera?
Europa va posar damunt la taula plans per sortir de la crisi abans que els Estats Units. La Comissió va anar a la reunió del G-20 [l’abril a Londres] amb unes propostes de regulació més estricta dels mercats financers i amb unes propostes per aclarir els paradisos fiscals. El que és important, i això els dirigents europeus ho han dit, és que es vol preservar a tot preu el model social europeu. També cal destacar que tenim els instruments per evitar que els Estats membres es tanquin sobre si mateixos per sortir de la crisi: hi ha unes regles de la competència que s’han d’aplicar i s’apliquen, unes normes d’ajuda als Estats que s’han d’aplicar i s’apliquen. D’aquesta crisi en sortim tots junts o no en sortim. I és evident que ens en sortirem.