Heribert Barrera avala el partit de Carretero

L’expre­si­dent del Par­la­ment i diri­gent històric d’ERC Heri­bert Bar­rera publica avui un arti­cle d’opinió a l’AVUI.​cat en què con­si­dera “opor­tuna i via­ble” la pro­posta de Joan Car­re­tero de pre­sen­tar a les elec­ci­ons del 2010, al marge d’ERC, “una can­di­da­tura d’ampli espec­tre que tin­gui com a eix pro­gramàtic cen­tral la pro­cla­mació de la inde­pendència de Cata­lu­nya”, tal com va expli­car aquest diari. La pro­posta de l’excon­se­ller de Gover­nació via arti­cle a l’AVUI –i la infor­mació que publi­cava el diari espe­ci­fi­cant els seus plans de futur– van gene­rar que la direcció d’ERC el cités a una reunió amb el secre­tari gene­ral Joan Ridao a la qual Car­re­tero no va anar. Poste­ri­or­ment se’l va sus­pen­dre de militància i el líder de Rea­gru­pa­ment va anun­ciar que es donava de baixa.

Doncs bé, Bar­rera –que va entrar a les joven­tuts d’ERC el 1935 i va ser diri­gent a l’exili, secre­tari gene­ral, pre­si­dent i dipu­tat a Madrid, el Par­la­ment i Europa– també avala ara la pro­posta de Car­re­tero, que li sem­bla “opor­tuna i via­ble” perquè “l’inde­pen­den­tisme vir­tual no té cap sen­tit” i “cal pas­sar a l’acció”. Per Bar­rera, “si no hi ha cap ini­ci­a­tiva millor, val la pena d’inten­tar el que Car­re­tero pro­posa”. L’expre­si­dent del Par­la­ment con­si­dera via­ble una can­di­da­tura trans­ver­sal, “no com la can­di­da­tura d’un nou par­tit sinó com un aple­ga­ment soli­dari per fer front a una emergència naci­o­nal”. En aquest sen­tit pro­posa un “paper essen­cial” de les agru­pa­ci­ons i pla­ta­for­mes inde­pen­den­tis­tes que tre­ba­llen “al marge dels par­tits”.

Bar­rera no estal­via crítiques a la direcció d’ERC, quan pro­posa una majo­ria inde­pen­den­tista al Par­la­ment “immune als mirat­ges d’una evo­lució posi­tiva de l’Espa­nya actual o d’un acrei­xe­ment automàtic de l’inde­pen­den­tisme sim­ple­ment si demos­tra que sap gover­nar”. Con­si­dera que per tal de fona­men­tar la inde­pendència en un referèndum, cal “un govern català valent, inequívoca­ment inde­pen­den­tista”, amb un suport par­la­men­tari sòlid que gosi “trans­gre­dir la il·legítima lega­li­tat vigent”. Per asso­lir aquesta majo­ria, Bar­rera admet que cal des­per­tar els inde­pen­den­tis­tes poten­ci­als fent una cam­pa­nya molt intensa denun­ci­ant “la situ­ació real del país”, reme­mo­rant “el nos­tre llarguíssim memo­rial de greu­ges” i expli­cant que la inde­pendència seria via­ble econòmica­ment.

Ara bé, què pas­sa­ria quan l’Estat pro­hibís la hipotètica con­sulta? Bar­rera també hi aporta una res­posta. “Hau­ria de recórrer a l’exèrcit” i en aquest cas “tot i haver per­dut” s’hau­ria acon­se­guit “l’objec­tiu tan desit­jat: que Europa i la resta del món cone­gues­sin la natura dels nos­tre pro­blema”.