Els socialistes espanyols demanen pròrroga per portar el català al Senat

eeeee El grup dels senadors socialistes espanyols ha votat aquesta setmana a favor d'una moció presentada per l'Entesa Catalana de Progrés –formada per PSC, ERC, ICV-EUiA– per portar totes les llengües oficials de l'Estat (a banda del castellà) a l'administració general de l'Estat. Hi ha posat, però, una condició: eliminar aquesta mateixa exigència de multilingüisme pel que fa a la cambra alta espanyola, concebuda com una cambra territorial. El grup dels senadors socialistes espanyols ha votat aquesta setmana a favor d'una moció presentada per l'Entesa Catalana de Progrés –formada per PSC, ERC, ICV-EUiA– per portar totes les llengües oficials de l'Estat (a banda del castellà) a l'administració general de l'Estat. Hi ha posat, però, una condició: eliminar aquesta mateixa exigència de multilingüisme pel que fa a la cambra alta espanyola, concebuda com una cambra territorial.

Aquest grup espanyol va aconseguir que l'Entesa esborrés aquestes exigències del text original amb el compromís que ells desencallarien aquesta qüestió de l'agenda de la presidència de la cambra, que ells ocupen. Tot i això, no han volgut fer front a la proposta d'arribar a la total plenitud lingüística en tots els seus òrgans abans que acabi aquesta legislatura, ni tampoc es comprometen a dotar de mitjans tècnics per a la traducció simultània la sala de plens en el termini d'un any.

Per aconseguir aquest acord, l'Entesa ha hagut d'eliminar de la moció l'obligació del Senat d'incorporar "en el funcionament dels seus òrgans, les llengües oficials a les comunitats autònomes". També ha desaparegut una part que, sense tenir relació amb la pròrroga, demanava a la cambra que "intercedís" perquè els ciutadans puguin adreçar-se a tots els "òrgans constitucionals" en els seus idiomes considerats cooficials.

El grup socialista ja havia pres anteriorment aquest compromís de fer del Senat una cambra representativa també lingüísticament. Tot i això, des que Ramon Aleu (PSC) i Carles Bonet (ERC), tots dos de l'Entesa, en van parlar a final de la legislatura passada i principi d'aquesta, el tema s'ha anat ajornant.

Com que no hi ha constància per escrit del nou compromís, el senador de l'Entesa Miquel Bofill (ERC) va referir-s'hi en la seva intervenció durant el debat previ a la votació del text. Segons consta en el diari de sessions, el republicà va recordar que aquesta part del text s'havia eliminat pel compromís implícit a què havia arribat amb el PSOE perquè aquest grup impulsi la reforma del reglament mitjançant una ponència.

Bofill va recordar al president de la cambra, Javier Rojo (PSOE), que "la pilota és ara en el seu camp". Intenta, així, que aquest creï per fi la ponència de partida per portar el multilingüisme al Senat. Segons les valoracions i acords d'aquesta comissió, els diferents idiomes cooficials a l'Estat tindran un paper o un altre. Per exemple, es podran fer servir oralment, per escrit o d'ambdues formes.

Tots els grups de senadors es van mostrar favorables a aquesta moció excepte el del Partit Popular. Els seus 122 membres van votar-hi en contra perquè creuen que la proposta multilingüista de l'Entesa no "respecta" tots els idiomes de l'Estat. El senador valencià que va defensar aquesta posició popular, Pedro Agramunt, va queixar-se que el text "demani respecte" i no en mostri per les altres llengües: concretament, es referia al valencià, que els populars consideren una llengua diferent del català.

Els populars van argumentar que la moció dels catalans no feia referència a l'idioma valencià, recollit en el seu Estatut. Tampoc van veure amb bons ulls que es parlés d'ells com a País Valencià, ja que el Grup Popular va defensar que aquest territori no és més que una Comunitat Autònoma.

Finalment, però, el text es va aprovar sense data per crear la ponència pactada verbalment. Des que l'Entesa va arribar a la cambra alta fa set anys, impulsa mesures en aquest sentit. De moment, però, només han aconseguit portar el català, el basc i el gallec fins a la comissió general de comunitats autònomes i fins al diari oficial del Senat.

Aquest grup espanyol va aconseguir que l'Entesa esborrés aquestes exigències del text original amb el compromís que ells desencallarien aquesta qüestió de l'agenda de la presidència de la cambra, que ells ocupen. Tot i això, no han volgut fer front a la proposta d'arribar a la total plenitud lingüística en tots els seus òrgans abans que acabi aquesta legislatura, ni tampoc es comprometen a dotar de mitjans tècnics per a la traducció simultània la sala de plens en el termini d'un any.

Per aconseguir aquest acord, l'Entesa ha hagut d'eliminar de la moció l'obligació del Senat d'incorporar "en el funcionament dels seus òrgans, les llengües oficials a les comunitats autònomes". També ha desaparegut una part que, sense tenir relació amb la pròrroga, demanava a la cambra que "intercedís" perquè els ciutadans puguin adreçar-se a tots els "òrgans constitucionals" en els seus idiomes considerats cooficials.

El grup socialista ja havia pres anteriorment aquest compromís de fer del Senat una cambra representativa també lingüísticament. Tot i això, des que Ramon Aleu (PSC) i Carles Bonet (ERC), tots dos de l'Entesa, en van parlar a final de la legislatura passada i principi d'aquesta, el tema s'ha anat ajornant.

Com que no hi ha constància per escrit del nou compromís, el senador de l'Entesa Miquel Bofill (ERC) va referir-s'hi en la seva intervenció durant el debat previ a la votació del text. Segons consta en el diari de sessions, el republicà va recordar que aquesta part del text s'havia eliminat pel compromís implícit a què havia arribat amb el PSOE perquè aquest grup impulsi la reforma del reglament mitjançant una ponència.

Bofill va recordar al president de la cambra, Javier Rojo (PSOE), que "la pilota és ara en el seu camp". Intenta, així, que aquest creï per fi la ponència de partida per portar el multilingüisme al Senat. Segons les valoracions i acords d'aquesta comissió, els diferents idiomes cooficials a l'Estat tindran un paper o un altre. Per exemple, es podran fer servir oralment, per escrit o d'ambdues formes.

Tots els grups de senadors es van mostrar favorables a aquesta moció excepte el del Partit Popular. Els seus 122 membres van votar-hi en contra perquè creuen que la proposta multilingüista de l'Entesa no "respecta" tots els idiomes de l'Estat. El senador valencià que va defensar aquesta posició popular, Pedro Agramunt, va queixar-se que el text "demani respecte" i no en mostri per les altres llengües: concretament, es referia al valencià, que els populars consideren una llengua diferent del català.

Els populars van argumentar que la moció dels catalans no feia referència a l'idioma valencià, recollit en el seu Estatut. Tampoc van veure amb bons ulls que es parlés d'ells com a País Valencià, ja que el Grup Popular va defensar que aquest territori no és més que una Comunitat Autònoma.

Finalment, però, el text es va aprovar sense data per crear la ponència pactada verbalment. Des que l'Entesa va arribar a la cambra alta fa set anys, impulsa mesures en aquest sentit. De moment, però, només han aconseguit portar el català, el basc i el gallec fins a la comissió general de comunitats autònomes i fins al diari oficial del Senat.