Sense subsidi i embargat

Men­tre el govern espa­nyol, amb el pre­si­dent José Luis Rodríguez Zapa­tero al cap­da­vant, s'omple la boca anun­ci­ant cada dos per tres nous paquets de mesu­res per fer front a la crisi, la rea­li­tat del car­rer sovint demos­tra que els pro­ce­di­ments admi­nis­tra­tius no ente­nen de pro­ble­mes, i més que aju­dar el ciu­tadà, li posen tra­ves.

El David Nicolás, de 47 anys i veí de Bada­lona, va deci­dir el juliol de l'any pas­sat tan­car el cen­tre de for­mació i acti­vi­tats extra­es­co­lars que havia enge­gat feia deu anys amb la seva dona. Així, va posar fi a la seva acti­vi­tat com a autònom "fart de no poder-me posar malalt" ni de tenir vacan­ces i de tenir pro­ble­mes per arri­bar a final de mes amb un sou digne. Li van ofe­rir una feina com a pro­fes­sor d'informàtica i, després de rumiar-s'ho molt, la va accep­tar. La crisi, però, el va engan­xar de ple i al cap de tres mesos el van aco­mi­a­dar. Com que fins lla­vors era autònom, es va que­dar a l'atur sense dret a cap tipus de pres­tació.

Al cap de tres mesos, va rebre una carta de la Segu­re­tat Social en què se li noti­fi­cava que no havia pagat l'últim rebut d'autònoms. Segons explica, "em pen­sava que havia fina­lit­zat la meva acti­vi­tat i que tot estava tan­cat". Però l'admi­nis­tració li exi­gia el paga­ment del mes en què es va donar de baixa, una quota que Nicolás pen­sava que no havia de pagar.

Sense feina ni ingres­sos
Els pro­ble­mes van començar quan aquest home va inten­tar expli­car sense èxit els pro­ble­mes econòmics que estava pas­sant i les difi­cul­tats que tenia per fer front a aquest paga­ment. "Només dema­nava que tin­gues­sin en compte la meva situ­ació i que em per­me­tes­sin retar­dar el paga­ment del deute i fer-ho de manera frac­ci­o­nada", afirma.

De fet, Nicolás no cri­tica el fet d'haver de pagar l'últim rebut –"si la llei diu que he de pagar, ho pago"–, sinó el fet que no l'infor­mes­sin en el moment de cau­sar baixa i que l'hi noti­fi­ques­sin direc­ta­ment al cap de sis mesos i, a més, amb recàrrecs. Però, sobre­tot, es queixa "de la per­se­cució" a què ha estat sotmès durant mesos. "El Zapa­tero s'omple la boca anun­ci­ant aju­des i després et tro­bes amb pro­ces­sos admi­nis­tra­tius mes­quins i amb uns fun­ci­o­na­ris que et trac­ten de forma des­as­trosa", asse­gura.

"No demano que m'aju­din, però almenys que no em posin el peu al coll", es lamenta Nicolás, que asse­gura que cada cop que escolta Zapa­tero amb noves pro­me­ses "se'm posa la sang verda". "Aquí si no ets ric o pobre o fun­ci­o­nari o tre­ba­lla­dor de la Seat, s'obli­den de tu", afe­geix.

La per­se­cució
Nicolás ha rebut "moltíssi­mes" car­tes de la Segu­re­tat Social -l'AVUI.​cat ha pogut com­pro­var-ne algu­nes- recla­mant-li el rebut i, fins i tot, l'empresa on des de fa uns mesos va acon­se­guir una feina va rebre una noti­fi­cació per embar­gar-li la nòmina. "Però no em podien embar­gar el sou perquè no és legal, ja que només cobro 550 euros al mes", explica repe­tint els argu­ments que els matei­xos fun­ci­o­na­ris de l'ofi­cina de la Segu­re­tat Social li van dir. Amb tot, al cap d'uns dies, l'empresa on ara tre­ba­lla va tor­nar a rebre una carta, aquest cop del cap de "la uni­tat de recap­tació exe­cu­tiva" dient que havia de pagar. Nicolás es pre­gunta: "si no he de pagar perquè els meus ingres­sos són tant petits, per què m'envien una nova carta d'embar­ga­ment?". Nicolás es lamenta que el trac­tes­sin de "morós" davant els seus nous caps, "posant en perill la meva nova feina".

Final­ment, la Segu­rat Soci­ali li va embar­gar 307 euros del compte cor­rent on té uns "petits estal­vis" per a impre­vis­tos. De res han ser­vit els seus viat­ges fins a l'ofi­cina de la Segu­re­tat Social de Sant Martí de Bar­ce­lona ni el fax enviat per expo­sar la seva recla­mació ni les tru­ca­des. Res.

Der­ro­tat
Ara, un cop ja l'han embar­gat, Nicolás se sent der­ro­tat de llui­tar con­tra una admi­nis­tració que li ha girat l'esquena. Així que ha renun­ciat a seguir rei­vin­di­cant els seus drets i a dema­nar com­prensió davant la situ­ació difícil que tra­vessa. Només té una cosa clara, vol enviar un mis­satge a aque­lles per­so­nes que en algun moment s'han plan­te­jat "obrir una botiga o un petit negoci per sobre­viure": "Ser autònom és un suïcidi, no tens dret a l'atur, no et pots posar malalt i si algun dia les coses van mal dades, sàpigues que et poden embar­gar el pis, el de la teva família o els seus béns per­so­nals", alerta.

Per Nicolás, "faci­li­tar" el camí dels petits empre­ne­dors pot­ser seria una "bona manera" de dis­mi­nuir l'atur. Men­tres­tant, però, ell té clara una cosa: que "mai" tor­narà a "come­tre l'error" de fer-se autònom.