Glamur gris al Planeta

Boris Izaguirre tot just arribar al sopar dels premis Planeta ens va informar que "no" ballarà a ¡Mira quién baila!, que segueix en la mateixa talla que l'any passat, quan es va proclamar finalista del guardó, i que anava de gris "perquè així anava també aquella nit de sort". I ves per on, li agafa el relleu Ángela Vallvey, una dona també de gris. Malauradament, amb molt menys glamur. Els vestits de ganxet sempre són una aposta difícil si no ets Kate Moss. Però a les vetllades literàries als convidats els costa trobar el punt.

O semblen sortits de la feina o confonen l'entrega d'un guardó literari amb la dels premis Telva. Això últim passa amb Espido Freire, que sempre ens distreu amb modelets d'impacte (ara d'Ana Locking, una de les més canyeres de Cibeles), i aquest any també s'hi ha apuntat la presentadora de l'acte, Mónica Carrillo, que duia un disseny llarg i platejat amb coll halter a l'estil Helena de Troya va de bacanal. Habitualment Carmen Posadas sempre troba el complicat equilibri, però dimecres va tenir un mal dia. Mitges negres, vestit marró i jaqueteta de tigressa? Bé, de tigressa sense pèl, perquè aquest apartat se'l reservava Alícia Sánchez-Camacho cobrint el seu vestit jaqueta rosa xiclet amb una estola que assegurava que no era de les que posen nerviosos els esprais dels nois de PETA.

Finalment, com sol passar, amb el negre hi havia un elevat nombre d'encerts. Citarem tres estils vàlids: l'elegant i clàssic disseny de Consuelo García Píriz, esposa de l'amfitrió, l'extremat vestit ajustat de cos i ampli vol de faldilla que Ángela Becerra es va comprar a l'Índia sense saber ni qui el firma, i la brusa de vellut, amplis pantalons bombatxos i talons de la infanta Cristina (sense Iñaki Urdangarin).

Per cert, Ruth Jiménez -de la mà de Risto Mejide- va arribar gairebé al mateix temps que la filla del rei, amb la qual cosa una de les parelles més buscades pels paparazzi va aconseguir defugir els flaixos (no se'ns va escapar que la guapa presentadora duia negra faldilla llarga i melic a l'aire). Com veieu, en temps de crisi ens movem entre el gris i el negre, tot i que Màrius Carol lluïa corbata psicodèlica i Mar Reventós anava de blanc i es mostrava optimista amb les vendes de Codorniu per Nadal. També Rosa Gil deia que el seu llibre d'anècdotes sobre secretàries arrasa, especialment als aeroports, i Lluís Llongueras que en prepara un de nou sobre la seva persona, que diu que és dual, "perquè és bessons".

I entre tanta felicitat, Rafael Vallbona ens tornava a la realitat de Wall Street dient que si no fem com al XVII feia Serrallonga (acaba de treure la història del bandoler) no ens en sortirem pas.