Sense - Avui
El nou lehendakari canviarà avui el jurament d’Agirre per no “humiliar-se davant Déu”
López mima una composició de l’executiu que no irriti el PNB, confia en un futur suport en els pressupostos i reitera l’oferta de mà estesa
Era sorprenent dimarts a última hora del vespre, al vestíbul del Parlament de Vitòria, la solitud absoluta d’Antonio Basagoiti i la seva mà dreta, Iñaki Oyarzábal. Ni un periodista se’ls acostava malgrat que els 13 diputats del PP acabaven de ser claus per elegir Patxi López nou lehendakari i Mariano Rajoy s’havia desplaçat expressament a Euskadi per beneir un pacte impossible a Espanya. Els focus havien estat tot el dia o bé sobre López o bé sobre Juan José Ibarretxe i, de retruc, sobre les relacions de passat, present i futur entre el PSE i el PNB.
Patxi López, que avui jurarà el càrrec a la Casa de Juntes de Gernika amb una fórmula diferent de la que va estrenar el lehendakari José Antonio Agirre el 1936 – “Davant Déu humiliat, dempeus sobre la terra basca...”–, va repetir al Parlament basc fins a dues vegades allò de “tinc la mà estesa [al PNB] i no la retiraré mai” i Iñaki Urkullu, el president del partit, després de la renúncia d’Ibarretxe, ja va llançar un enigmàtic “la postura del PNB arriba fins aquí; a partir d’avui comença una altra història”. Aquesta possible altra història tenia fins ara un impediment físic: el del lehendakari Ibarretxe.
Tant López com Urkullu havien cultivat en els últims mesos bones relacions, fins i tot amb visites de l’ara lehendakari al búnquer penabista de Sabin Etxea. Es va començar a instal·lar en els dos partits una certa nostàlgia plena de records de les bones coses que l’anomenada durant la postguerra Unió Basca va reeditar en els governs dels anys noranta. La primavera passada Ibarretxe va anunciar per carta al seu cercle més fidel i als màxims dirigents del partit el desig de plegar, i les enquestes internes del PNB donaven una victòria per la mínima al PSE. Per tant, tothom tenia coll avall un pacte. Però els 30 escons assolits per Ibarretxe van tallar els seus plans immediats d’adéu i els del president del seu partit i els dels empresaris... Ahir López hi va tornar a insistir un cop més: “Això [la manca d’entesa amb el PNB] passarà; nosaltres no venim a destruir res, ens hem entès en el passat”.
El nou lehendakari, segons fonts socialistes basques, ha mimat especialment la configuració del seu nou executiu amb noms que no siguin del pinyol espanyolista i ha triat gent que ja havia treballat en governs socio-penabistes com Rafa Bengoa (Sanitat) o que té bona relació amb nacionalistes moderats com Bernabé Unda (Indústria). Tampoc López creu que al PNB li faci res que Gema Zabaleta, veu socialista a les dones per la pau d’Ahot-sak, tingui la cartera d’Afers Socials. El primer objectiu, en tot cas, apunta cap a la negociació dels pressupostos, votats precisament pel PSE des de l’oposició en els últims anys. Perquè López, esclar, ha vingut per quedar-se.
Patxi López, que avui jurarà el càrrec a la Casa de Juntes de Gernika amb una fórmula diferent de la que va estrenar el lehendakari José Antonio Agirre el 1936 – “Davant Déu humiliat, dempeus sobre la terra basca...”–, va repetir al Parlament basc fins a dues vegades allò de “tinc la mà estesa [al PNB] i no la retiraré mai” i Iñaki Urkullu, el president del partit, després de la renúncia d’Ibarretxe, ja va llançar un enigmàtic “la postura del PNB arriba fins aquí; a partir d’avui comença una altra història”. Aquesta possible altra història tenia fins ara un impediment físic: el del lehendakari Ibarretxe.
Tant López com Urkullu havien cultivat en els últims mesos bones relacions, fins i tot amb visites de l’ara lehendakari al búnquer penabista de Sabin Etxea. Es va començar a instal·lar en els dos partits una certa nostàlgia plena de records de les bones coses que l’anomenada durant la postguerra Unió Basca va reeditar en els governs dels anys noranta. La primavera passada Ibarretxe va anunciar per carta al seu cercle més fidel i als màxims dirigents del partit el desig de plegar, i les enquestes internes del PNB donaven una victòria per la mínima al PSE. Per tant, tothom tenia coll avall un pacte. Però els 30 escons assolits per Ibarretxe van tallar els seus plans immediats d’adéu i els del president del seu partit i els dels empresaris... Ahir López hi va tornar a insistir un cop més: “Això [la manca d’entesa amb el PNB] passarà; nosaltres no venim a destruir res, ens hem entès en el passat”.
El nou lehendakari, segons fonts socialistes basques, ha mimat especialment la configuració del seu nou executiu amb noms que no siguin del pinyol espanyolista i ha triat gent que ja havia treballat en governs socio-penabistes com Rafa Bengoa (Sanitat) o que té bona relació amb nacionalistes moderats com Bernabé Unda (Indústria). Tampoc López creu que al PNB li faci res que Gema Zabaleta, veu socialista a les dones per la pau d’Ahot-sak, tingui la cartera d’Afers Socials. El primer objectiu, en tot cas, apunta cap a la negociació dels pressupostos, votats precisament pel PSE des de l’oposició en els últims anys. Perquè López, esclar, ha vingut per quedar-se.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.