A la nostra mare, Enriqueta

Si la paraula fes oblidar la tristesa, si la llàgrima ofegués el sentiment, si l’abraçada omplís de fortalesa, l’home ho podria tot humanament.

Per això, avui que la pena ens aclapara, perquè la mort ens ha arrencat un tros de cor, s’ha emportat a la nostra mare i no trobem res al món que curi aquesta buidor.

Ara alçarem la mirada per imaginar-te arribant al cel, i quan hi arribis, fes-los una abraçada ben forta, al papa i en Toni, que allà t’estan esperant.

Trobarem a faltar el teu somriure, la teva incansable energia, l’alegria que tenies quan ballaves sardanes, la teva fortalesa per afrontar els entrebancs que has tingut al llarg d’aquesta vida, l’esperit de lluita constant, les paraules d’ànim per tirar endavant.

T’estimem molt, mare.