Elena Candel i Guilana
Tantes vivències i tants records, tantes trobades i tants somriures, tants anys, tota una vida. Serena i somrient, acollidora i tolerant, sempre buscant aquella escletxa per on veure la cara més amable del món i de les persones. Hem deixat enrere molta vida ja viscuda, des dels primers estius a Palamós a Les Alzines, des de la primera trobada amb en Narcís a la il·lusió dels fills, tan volguts i tan estimats. Un camí que ara sentim dolorosament curt i incomplet. Per tot allò que ens quedava per veure i viure juntes, la primera flor del jardí la propera primavera, el viatge pendent que vam ajornar, les celebracions que quedaven per venir, fos una victòria del Barça, el futur de Catalunya, un cap d’any, un aniversari o una revetlla. Per no fer res concret ni planificat, tan sols saber-te aquí i envellir plegades.
El buit i el dolor són immensos.
Descansa en pau, estimada Elena.