Josep Vicens i Busquets

Pianista, compositor i director d'orquestra, era nét del popular «Avi Xaxu»

El pia­nista, com­po­si­tor i direc­tor d'orques­tra Josep Vicens i Bus­quets, nét del músic i com­po­si­tor de sar­da­nes esca­lenc Josep Vicens i Juli, Avi Xaxu, va morir diu­menge pas­sat, dia 18 d'abril, a l'edat de 92 anys. Josep Vicens i Bus­quets va morir el mateix dia i mes que el seu avi, que ho va fer un 18 d'abril del 1956.

Nas­cut el 20 de desem­bre del 1917 a l'Escala, era el fill gran de Josep Vicens i Mor­nau i Cate­rina Bus­quets. Va rebre els pri­mers ense­nya­ments musi­cals del seu pare i amb només 13 anys va gua­nyar una beca per a estu­dis de piano ator­gada per la Gene­ra­li­tat repu­bli­cana. Es va for­mar al Con­ser­va­tori del Liceu amb Gui­llem Gar­ganta i també va estu­diar amb Josep Bar­berà, Fran­cesc Mont­ser­rat i Josep Muset.

Josep Vicens va fer con­certs per tot Cata­lu­nya. I ho va fer com a solista i també en diver­ses for­ma­ci­ons de cam­bra. Amb la pia­nista Maria Canela va inter­pre­tar per pri­mera vegada a l'Estat espa­nyol (1974) l'obra per a dos pia­nos i per­cussió de Béla Bartók. Sota la direcció de Joan Lamote de Grig­non, el 1937 va ofe­rir, al cos­tat de la Banda Muni­ci­pal de Bar­ce­lona al des­a­pa­re­gut Palau Muni­ci­pal de Belles Arts, un con­cert per a piano de Schu­mann. També va viat­jar a nom­bro­sos països, sobre­tot euro­peus, on, a més d'actuar com a solista, va diri­gir orques­tres i ballets. Com a direc­tor, des­taca la direcció musi­cal dels ballets afro­a­me­ri­cans de Kat­he­rine Dun­ham Dance Com­pany en una gira pel Mar­roc, l'Estat francès, Suïssa, Itàlia i Ale­ma­nya, durant els anys 1953 i 1954.

En l'àmbit com­po­si­tiu, a més de peces per a piano, obres corals, cançons i melo­dies per a dansa i ballet, va com­pon­dre música per a cobla, com ara la Suite per a cobla (1984) i les sar­da­nes L'Avi Xaxu (1981), Diàlegs (1991), Dos home­nat­ges (1980), Fan­ta­sies de joven­tut (1982), Fran­cesca, Inqui­e­tuds (1988), Jorn de festa (1983), Mane­lic, Noranta anys, Obli­gat dife­rent (1988), una ori­gi­nal obli­gada de tenora, Pas­to­ral, Per un ideal (1990), Presència (1996) i Ron­da­lles (1981).

Les exèquies es van cele­brar ahir, a les 4 de la tarda, a l'ora­tori del Tana­tori de Sancho de Ávila de Bar­ce­lona.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.