Necrològiques

Salvador Alabau i Verdaguer

L’últim fotograma d’un home polifacètic

En Sal­va­dor era una d’aque­lles per­so­nes que ho sabien fer gai­rebé tot, tant podia escriure un poema com fer d’actor i tra­mo­ista de tea­tre, en la música, tocant el saxo o el piano, fent escul­tu­res, essent un bon elec­tri­cista, un gran ope­ra­dor de cinema i així podríem anar des­gra­nant el seu currículum.

Però, si m’ho per­me­teu, us diré qua­tre coses des de la ves­sant d’ope­ra­dor de cinema. Als anys qua­ranta, amb poc més de deu anys, en Sal­va­dor i el seu germà Fran­cesc ja feien d’ope­ra­dors al Cinema Espi­net de la Cellera, amb unes vetus­tes màqui­nes de 35 mm, fetes a Bar­ce­lona i ano­me­na­des Pio­ni­films. Feien més por que gràcia, ja que les pel·lícules d’aquells temps eren infla­ma­bles; això vol dir que si la cinta, en el seu recor­re­gut, que­dava enca­llada, ales­ho­res es podia ori­gi­nar un gran foc a la cabina de pro­jecció –mireu la seqüència de Cinema Para­diso, on l’ope­ra­dor queda cec per causa de les cre­ma­des, i com que no hi havia cap extin­tor els sifons feien de talla­foc.

El seu enginy el va por­tar a fabri­car equips de so estèreo de dis­seny propi que no tenien res a enve­jar als de les grans mar­ques esta­bler­tes. Hem de dir el mateix pel que fa a les llan­ter­nes de pro­jecció, sem­pre bus­cant la per­fecció.

Sobre el cinema a l’aire lliure i l’auto­ci­nema, també va ser un pre­cur­sor. Als anys sei­xanta, ja anava als pobles per fer-los arri­bar la màgia del setè art.

Podria allar­gar-me molt més sobre les seves qua­li­tats en la ves­sant cine­ma­togràfica, però la Dipu­tació de Girona, el Con­sell Comar­cal de la Selva i l’Ajun­ta­ment d’Anglès ja li varen fer un reco­nei­xe­ment en un acte mul­ti­tu­di­nari, en les Jor­na­des Cul­tu­rals, cele­bra­des a Anglès l’any 2000.

Sal­va­dor, ja ho veus. La vida és com una pel·lícula: hi ha un inici i un final, encara que entre­mig hi ha les seqüències, algu­nes bones i d’altres no tant. Hi ha pel·lícules que tenen sego­nes, ter­ce­res parts...

Qui sap, Sal­va­dor, si la teva tindrà alguna segona i fins i tot ter­cera part.

A reveure, Sal­va­dor.

(*) Ope­ra­dor de cinema

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.