Recordant l’amic Miquel Bataller

Com diu aquella cançó: “Quan un amic se’n va...” Ahir, d’una manera sobtada, ens va deixar en Miquel Bataller, amb ell havíem compartit amistat, ja en temps d’infantesa, a l’antic barri del Mercadal; parlo dels anys quaranta. Amb el pas del temps, per canvi de domicili i de família, solament ens vèiem de tant en tant, fins que fa uns cinc anys vam coincidir en una colla de jubilats, de nom Plantem Plançons, que anem a caminar un dia a la setmana. En Miquel, amb la seva bonhomia, un tarannà col·loquial i generós, i també amb la seva faceta d’explicar acudits, ens va portar una sana alegria, que des d’ara trobarem a faltar. També era un expert en temes de fotografia, nosaltres en som bons testimonis. Sabem que a l’Escala, on tenia la seva segona residència i hi estava molt vinculat i era molt apreciat, amb caràcter voluntari, ha fet un munt de fotografies per al seu ajuntament.

Amb la seva esposa, Maria Lluïsa, els seus fills, en especial el més jove, en Xavier, també bon fotògraf, feien un bon equip. Els deixa un gran buit. Els que formàvem la colla, amb ell, lamentem no poder-li donar el comiat que es mereixia, per culpa de la Covid, però li desitgem un bon cel i que en pau hi reposi.

Arreveure, amic Miquel!