En la mort de Josep Guich i Matamala, en ‘Tarinet’

El nostre company Tarinet ens ha deixat. Ha estat víctima d’una greu malaltia que se li va detectar fa poc temps.

Va començar a participar al Coro de Farners als anys noranta i va ser un membre molt valuós del grup de tenors primers, mentre hi va poder participar. Era molt bon cantaire i es prenia amb molt d’interès els assajos i totes les cantades. També va ser un dels organitzadors més pencaires de les memorables festes populars que es feien a Sant Pere Cercada i Santa Victòria de Sauleda.

Havia crescut en una casa situada al capdamunt de la pujada del carrer d’en Calau, entre can Monjó i can Xaló. El seu germà Miquel era solter i es va quedar a la casa on van néixer. Ell es va casar amb la Maria Basart i van anar a viure a casa dels sogres, situada al carrer que se n’havia dit “travessia Calau”, posteriorment batejat com a carrer Doctor Trueta.

Va aprendre l’ofici de paleta i era molt ràpid fent feina. Com a anècdota, recordo haver-lo vist entrar algunes vegades a l’hora d’esmorzar en un bar, demanar un cafè, beure-se’l sense sucre d’una glopada, i tornar a sortir al cap d’un minut per no perdre temps. Va treballar molts anys a la zona dels voltants de Girona i posteriorment ho va fer a Santa Coloma com a empresari.

Era una persona que traspuava vitalitat i simpatia; era molt enèrgic, tot nervi; treballador incansable, amant de la seva família, ajudava tot el veïnat amb els seus consells i en el que se li demanava. Era un gran coneixedor del bosc colomenc i de la natura en general i un reconegut boletaire. També era un ballador dels que fan època.

Josep, sempre et tindrem en el record.

El nostre més sentit condol a la Maria, als seus fills, Francesc i Gemma, i a tota la família.