En Tomàs de Cal Secretari
Sí, ens ha deixat en Tomàs Camós Ramió, tot un senyor, de Sant Miquel de Campmajor. I quan dic senyor, hi vull incloure moltes coses, en el seu posat sempre elegant, però sobretot en l’atenció a la gent, com a home culte, en la seva servitud vers tota persona que li demanava quelcom burocràtic, ja que aquells primers anys cinquanta la gent del poble, en un temps en què la pagesia, del que menys sabia era de papers, igual que els seus germans, com en Quimet, que formarien una nissaga de mestres i secretaris, ells eren per a tothom el refugi i la solució d’aquella pregunta: “Tomàs, aquest paper que m’ha arribat, què n’haig de fer?”
El seu gran bagatge cultural i de gran formació va començar al Collell, amb el batxillerat, i després feu magisteri. Pels seus mèrits va obtenir una beca que li va permetre estudiar un temps a Roma.
Exercí de mestre d’escola rural, i fins i tot jo el vaig tenir de mestre en un temps intermitent a Sant Miquel. Però ell, mentre se seguia formant amb més estudis, assumia categories i ascendia fins a ser inspector d’Ensenyament ja a Barcelona.
En Tomàs, en la seva joventut, fou un bon jugador de futbol. Aquesta passió per aquest esport el va portar a fer articles i col·laboracions a revistes, i a escriure dos llibres, Història del futbol a Sant Miquel i Història de la Unió Esportiva Porqueres.
Personalment, mai no estaré prou agraït a en Tomàs, de quan jo vaig arribar a Barcelona, el 1963, i vaig matricular-me a l’escola de Llotja. Jo necessitava un reforç important en matemàtiques, i ell, de manera altruista i sacrificant-se els diumenges el matí, allà al seu pis de la plaça Letamendi, al costat del carrer Aragó, on feia un sol que enamorava; allà, ell, com a bon mestre, tenia la santa paciència d’ensenyar-me a fer quebrats, i no m’entraven per res del món; a mi les matemàtiques, mai, jo era un ésser lliure, obert a tots els paisatges i a totes les pinzellades, però els números matemàtics han esta la meva negació eterna.
Saps, Tomàs, amb els anys sempre he sentit un deute amb tu, quelcom que mai vaig saber agrair prou, tota aquella entrega, generositat i sacrifici que vas tenir envers mi, la mateixa que havies tingut anys abans amb als pagesos del nostre poble a Sant Miquel.
Però sàpigues, Tomàs, des d’aquí, que tindràs un apartat en les meves memòries que estic escrivint, ja que formes part de la meva formació de pintor, i també pel teu interès i respecte que de sempre m’has tingut. Tot un senyor.