Necrològiques

A reveure, Anita Claret i Sargatal

Exbotiguera del Barri Vell, antiquària, restauradora de nines, gran col·laboradora de l’Exposició de Flors i molt més

Va ser el telèfon el que em va donar la notícia del traspàs quasi sob­tat de l’esti­mada Anita.

Par­lar de l’Anita em supo­sa­ria mol­tes pàgines. Jo vaig pel ves­sant per­so­nal. Era filla del col·lec­ci­o­nista de cot­xes Sal­va­dor Claret, de Sils; mare de dos fills, la M. Àngels i en Paco, cone­guts a la nos­tra ciu­tat: en Paco col·lec­ci­o­nista i ella, seguint l’esti­mació de la mare havent estat a l’Escola d’Art Flo­ral de Cata­lu­nya, va obrir una botiga de flors i detalls a la plaça del Vi, on hi havia hagut la bar­be­ria de l’esti­mat senyor Roig.

Per­sona llui­ta­dora, va ser un dels pun­tals i col·labo­ra­dora de l’Expo­sició de Flors. Recordo, en el Museu de Sant Pere de Galli­gants, l’única que he vist. La vàrem anar a fil­mar, tenia un mun­tatge preciós crec vol­tat d’aigua i un cotxe. La seva afició la va por­tar a fer boni­ques nines de por­ce­llana amb un forn a casa seva. El seu ins­tint comer­cial va fer que obrís una botiga d’anti­gui­tats quasi al cos­tat de casa –abans hi havia una Fleca Can­tenys– i sense massa reforma hi va posar l’expo­sició de nines. Aque­lla ober­tura em va omplir de feli­ci­tat. Al cos­tat hi havia hagut les menu­de­ries Escudé i allà hi va posar les anti­gui­tats. Per a mi era tot un luxe tenir aque­lles boti­gues. Va col·labo­rar fent cati­fes de flors al car­rer.

Quan vàrem viure a Palau, en Paco era un nen i quan sor­tia de col·legi tru­cava a la porta per salu­dar-nos. En Rai­mon li donava una canya de nata i coses de mai­nada. Al cemen­tiri, la família Claret, a la làpida, hi té el volant d’un cotxe.

Del seu germà Sal­va­dor, el rei del Museu Sal­va­dor Claret, tinc una fil­mació amb un cotxe d’aquests que no sé dir el nom on va pas­se­jar el Tarlà anys enrere. Ella comen­tava que dar­re­ra­ment rebia tru­ca­des per saber si tenia a veure amb el museu de cot­xes, i ella va dir que la feia feliç que la recor­des­sin pel que el seu pare havia fun­dat.

Avui, dia 5 de gener, li diran adeu a la basílica de Sant Fèlix a les 12 del mig­dia.

Anita, segur que en Paco l’espe­rarà amb els braços oberts i amb un cotxe d’aquells que vostè pilo­tava als anys cin­quanta, on no fal­tarà un ram de ben­vin­guda de la Maria Cobarsí. I pensi a empor­tar-se algu­nes nines. Al cel hi tenim molts ange­lets i encara els farà feliços el dia de Reis (ja ho sap, els reis són màgics).

Des­cansi en pau.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a