Josep Andreu, de can Canet de la Pera
Vàrem arribar a la Pera, el 1969, la Mercè, jo i en Dídac, el nostre fill llavors d’un any: probablement els primers nouvinguts al poble en temps moderns. En Josep, i el seu germà, en Lluís, de can Canet, feien les obres més necessàries a cal Fuster, la casa antiga que havíem comprat.
El dia que vàrem anar-hi a viure, com que a les dues botigues no es venien verdures, perquè tothom tenia hort, i en Josep i en Lluís se’n varen adonar, sense dir res, a la tarda ens varen portar una caixa plena de verdures del seu hort. De seguida, tota la família van ser els nostres primers grans amics a la Pera, una amistat que ha durat més de mig segle.
El pare d’en Josep i d’en Lluís, en Pep, havia estat alcalde de la Pera durant la guerra i explicava moltes coses d’aquell temps: com per exemple que s’havia aconseguit salvar del saqueig anarquista el famós retaule, fet per Bernat Martorell, el 1437, de l’església de Sant Pere de Púbol. En Pep encara llaurava el seu hort i els seus petits camps amb el matxo i el llaurador de fusta i ferro que havia canviat ben poc des del model romà. Durant dècades, tant els Canets, com en Lluís i la Ción de ca la Flora, ens deixaven a la porta bosses de verdura collida de l’hort.
En Josep va morir el 4 de març, tot just havent celebrat els noranta anys. Tal com va posar en relleu al funeral l’Anaïs, la seva neta, ell va ser un home extremadament senzill, digne, amable, elegant, humil i generós, magníficament ben acompanyat per la seva dona, la Maria. Tant nosaltres com totes les seves amistats ja el trobem, i el trobarem sempre, a faltar.