SOCIETAT
Mor Thió de Pol, històric cap dels Serveis Tècnics a Girona i ideòleg del Procicat
L’enginyer industrial de Bescanó, que tenia 95 anys, va ser gerent de Protecció Civil a la Generalitat
Alfons Maria Thió de Pol, que va ser durant gairebé 30 anys cap dels Serveis Tècnics de l’Ajuntament de Girona, va morir ahir als 95 anys a Franciac. La cerimònia de comiat tindrà lloc demà a la parròquia de Santa Susanna del Mercadal (Girona) a les 12 del migdia.
Thió de Pol (Bescanó, 1928) es va formar en enginyeria industrial. Va iniciar la seva trajectòria com a assessor de l’Ajuntament el 1957abans de ser nomenat el cap dels serveis tècnics fins al 1985. El 1987 va ser nomenat director general de Prevenció d’Extinció d’Incendis i el 1988, gerent de Protecció Civil, càrrec que va ocupar fins al febrer del 1995. Es va jubilar després de l’aprovació del que va ser el primer Pla de Protecció Civil de Catalunya, conegut com el Procicat, sigles que es farien famoses durant la pandèmia per moltes de les seves polèmiques decisions. L’objectiu del Procicat era el de dotar al país d’un anàlisi de risc, procediments i mecanismes de resposta davant de qualsevol emergència.
Com a gerent de l’organisme, Thió de Pol va tirar endavant també el Centre de Coordinació Operativa de Catalunya. Va deixar a punt les bases per a la Llei de Protecció Civil, aprovada el 1997. Sempre va considerar el municipi, per la seva pròpia experiència a Girona, com la part més rellevant de la protecció civil.
El 2014 se li va fer un acte de reconeixement amb la participació del secretari general del Departament d’Interior, Josep Martínez Melgares, i molts companys de professió i familiars. Aquell dia va assenyalar que un lema per a la protecció civil podria ser: “responsabilitat, eficàcia i servei a les persones.”
A l’Ajuntament de Girona va treballar en l’abastament d’aigua a la ciutat des del Pasteral. En una entrevista a El Punt Avui el 2009 ja lamentava que a Catalunya no hi havia un pla hidràulic ben estructurat. “Per a mi, la solució definitiva és anar al Roine. Anar a l’Ebre seria una solució, però, amb la problemàtica política que hi ha allà, és difícil. El Roine té un cabal immens, i les coses s’han d’anar a buscar allà on n’hi ha.”