Maria-Rosa Corredor (1947-2023)

Fins ara no hem tingut coneixement de la mort de Maria-Rosa Corredor i Planella (1947-2023), el proppassat dia 16 de desembre, a Perpinyà. La notícia ens ha evocat els mesos de tracte assidu que vam tenir amb la filla de Josep Maria Corredor i Pomés (Girona, 1912 – Perpinyà, 1981) durant l’any 2012, quan preparàvem els diversos actes de commemoració del centenari del naixement de l’assagista, traductor i secretari personal de Pau Casals a l’exili: una exposició al Museu d’Història de Girona entre abril i novembre de 2013, que posteriorment es va poder veure al Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera, un simposi internacional organitzat per la Càtedra Ferrater Mora de pensament contemporani de la Universitat de Girona, que va tenir lloc al Centre Cultural la Mercè el febrer de 2013, la reedició del llibre de Corredor Converses amb Pau Casals i l’edició de l’antologia dels seus articles d’exili Contra la valoració de la mediocritat. Finalment, la relació va culminar amb la generosa cessió de la valuosa documentació familiar que Maria-Rosa Corredor va fer a l’Arxiu Municipal de Girona el març de 2017, que, entre altres documents d’enorme interès, inclou la correspondència entre Josep Maria Corredor i Pau Casals.

Filla de l’exili, Maria-Rosa Corredor va néixer a Perpinyà el 1947, fruit del matrimoni de Josep Maria Corredor i Rosa Planella. Es va especialitzar en literatura francesa romàntica i va ser, primer, professora de la Universitat de Montpeller (1976-1998) i, més tard, catedràtica de literatura francesa romàntica a la Universitat de Grenoble i directora del Centre d’Études Stendhaliennes et Romantiques. Malgrat l’exili, va conservar fins la tardor passada la casa on havia nascut el seu pare, al número 7 del carrer del Doctor Pascual i Prats, al barri de Vista Alegre. Aquests últims anys, Maria-Rosa Corredor passava llargues temporades a Girona. A la casa de Vista Alegre, llargament deshabitada i on el temps semblava haver-s’hi aturat; vam passar-hi hores i hores conversant amb ella i analitzant la documentació del seu pare, que posteriorment utilitzaríem per a l’exposició al Museu d’Història i per a l’elaboració del llibre Josep Maria Corredor. De casa a Europa (Ajuntament de Girona, 2013).

En la figura de Maria-Rosa Corredor, la realitat de l’exili esdevenia ben real i present. Amb un zel gairebé reverencial, custodiava la memòria del pare i de Pau Casals i se li il·luminaven els ulls quan ens mostrava els plecs de paper de carta en blanc amb la signatura del músic a la seva part inferior que Josep Maria Corredor utilitzava per escriure en nom del mestre. Ens va marcar el seu record de nena de les reunions del grup d’amics exiliats a Prada, els dies de Nadal, que acompanyats de la música de Casals contemplaven el Canigó des del nord, esperant poder tornar a casa. La Maria-Rosa Corredor ens va transmetre aquesta memòria amb aquella mena de confiança il·limitada que segurament només es pot entendre degudament situada en les coordenades d’un exili que, en la mateixa mesura que destrueix irreparablement, també crea vincles indestructibles.

L’any 2017 Maria-Rosa Corredor va tenir la generositat i la confiança de cedir pràcticament tota la documentació que havia conservat del seu pare a l’Arxiu Municipal de Girona. La correspondència amb Pau Casals va quedar sotmesa a un període de cinc anys d’accés restringit, que va expirar el mes de març de 2022. Des d’aleshores, qualsevol estudiós de Pau Casals que tingui interès en els anys de Prada de Conflent té a la seva disposició un fons documental imprescindible.

Maria-Rosa Corredor serà enterrada el dia 9 de gener al cementiri del Père-Lachaise de París. Des de Girona, que no ha deixat de ser mai casa seva, volem fer arribar el nostre condol a les seves filles, Isabelle i Christine Guinard, i el nostre reconeixement pel testimoni i generositat de la seva mare.

* Universitat de Girona