Pere Brosa, activista i antic president del consell d’administració de l’Avui

Pere Brosa Xalma (Barcelona, 1933), que va ser president del consell d’administració de l’Avui entre el 1986 i el 1988, va morir diumenge als 90 anys. Els que el van conèixer coincideixen que va ser l’exemple d’home de país necessari perquè el catalanisme cultural, social i polític avancés malgrat el mur de la dictadura i els obstacles de la Transició. Brosa havia viscut gairebé sempre a Premià de Mar, on havia participat en la posada en marxa de diverses iniciatives socials i culturals, però les seves cendres reposaran al cementiri barceloní de Sarrià. Els orígens de la seva família s’hi remunten al segle XVIII, quan encara era una vila independent.

Brosa, que va estudiar peritatge mercantil, va haver de treballar de ben jove per la mort del seu pare el 1941, en plena postguerra. Ho va fer, entre altres llocs, en una ferreteria de la rambla de Catalunya, a Lleal SA, a Banca Catalana i a Gràfiques Industrials, que imprimia l’Avui i El Correo Catalán entre altres publicacions. També va passar pel Grupo Zeta.

Amb tot, la feina que marcaria el seu futur personal seria el seu pas per Mobles Maldà. Allà, el 1959, va conèixer la seva futura dona, Maria Plubins, amb la qual aniria a viure definitivament a Premià de Mar. Seria en aquells anys quan tots dos entrarien en contacte amb un sector l’activisme cultural, encara clandestí, a través d’Ermengol Passola i Badia, pare de la coneguda productora de cinema Isona Passola. Brosa també coneixeria Jordi Pujol, que tenia una a casa a Premià de Dalt, i acabaria formant part del nucli fundador de Convergència, tot i que sempre va voler quedar al marge de la primera línia política i es va limitar a ser un militant de base. Després del seu pas per l’Avui formaria part de l’estructura d’alguns dels governs de Pujol. El 1988 va ser director general de l’Entitat Autònoma de Jocs i Apostes i del 1994 al 1996, vocal del consell d’administració de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió.

A Premià va formar part del grup de pares i mestres que el 1970 van crear l’escola El Dofí, oberta i liberal, una raresa en aquells temps i encara més per a un poble tan petit. Ara és un centre públic. A la vila del Maresme va impulsar projectes com ara la Nit de l’Esport i les primeres fires del disc i del llibre.

Era soci d’Òmnium i d’altres entitats culturals, un gran seguidor del Barça i, sobretot, com recorda un dels seus dos fills, el periodista Eusebi Brosa, un gran melòman i anglòfil: “Li agradava molt Mozart però també els Beatles. Tenia una gran col·lecció de llibres d’història i era un gran admirador de Churchill.” Tot i ser un republicà convençut, era admirador de la monarquia anglesa. “Se m’ha mort una reina”, va admetre el dia que va morir Elisabet II.

Brosa va ser el cinquè de sis fills. “El seu germà gran, en Francesc, que era metge, el va ajudar molt de petit, però l’absència del pare el va marcar molt. Li va forjar el caràcter, l’exigència i el sentit de l’honestedat, trets que hem après d’ell.”

Un dels nebots de Pere Brosa és el periodista Toni Brosa, membre de l’actual equip de direcció d’El Punt Avui.