SOCIETAT
Mor als 97 anys Anna Maria Palé, històrica activista social de Cristians pel Socialisme
Va ser regidora durant vint anys a Granollers, presidenta de Càritas i va rebre la Medalla President Macià
Una de les grans dones de la democràcia catalana en els anys previs i posteriors a la Transició, Anna Maria Palé i Llavina (Granollers, 1927), va morir ahir als 97 anys a Granollers, segons ha confirmat l’agrupació local socialista. Va ser una de les primeres polítiques als ajuntaments catalans de la mà del PSC i una de les grans representants de Cristians pel Socialisme.
Va ser escollida regidora de Sanitat i Serveis Socials a Granollers. Va estar-se en el consistori durant vint anys (1979-1999) en els mandats dels socialistes Rafael Ballús, Josep Pujadas, Maria Carme Esplugas i també quan va ser batlle el convergent Josep Serratusell. La seva trajectòria va ser premiada amb la Medalla President Macià el 2007.
Botiguera de professió, va ser juntament amb el seu marit una gran aficionada a l’excursionisme i sobretot al moviment sardanista de la vila. L’església va ser el punt de sortida del seu activisme ja que segons explicaria anys després era l’únic lloc físic on realment es podien organitzar reunions per conèixer els problemes de l’any durant els anys cinquanta i seixanta. Va ser una gran admiradora de l’abat de Montserrat Aureli Maria Escarré, que es va haver d’exiliar per la seva defensa de la llengua i la cultura catalana.
A la ciutat va fundar l’Associació de Dones Demà i va rebre la Medalla de Granollers el 2006. Va ser una de les integrants més influents el moviment del socialistes cristians. També era una gran amant del teatre i el cinema i el seu tarannà proper l’acostava com molts pocs altres responsables públics a la gent del carrer. El seu lema era ben conegut, segons recorden els seus companys del PSC: “El meu despatx és al carrer.”
A Granollers, segons ha explicat “El 9 Nou”, se la considera una de les gestores fonamentals de la política de la ciutat ja que de la seva mà van sorgir el Centre d’Atenció i Seguiment a les Dependències, el Centre de Salut Mental –abans que aquestes malalties estiguessin a l’ordre del dia– i el Consorci per a la Defensa de la Conca del Besòs, un organisme que va començar a impulsar el 1981. També va ser activa en l’acció comunitària a finals del franquisme com a membre de l’Associació de Veïns Granollers.
La seva trajectòria com activista social va ser rellevant, sobretot per la seva aportació en l’assistència a la parròquia de Sant Esteve i a Càritas, organització de la qual en va ser presidenta entre el 1972 i el 1979. Va ser llavors quan es va afiliar al PSC després d’escoltar els programes de les diferents formacions polítiques que es començaven a fer lloc al país quan la democràtica trucava a la porta.
Després de formar part als anys seixanta en el consell pastoral i la legió de Maria, més endavant va col·laborar en entitats com la Creu Roja, l’Observatori de la Salut Carles Vallbona, l’Ateneu de Granollers i la Fundació Hospital Asil de Granollers. Va ser la pregonera de la Fira i Festes de l’Ascensió el 2008.