Tot recordant
Anna Maria Moix, icona de la ‘gauche divine’
L’escriptora va morir fa deu anys i va deixar un llegat literari en castellà àmpliament reconegut
La polifacètica Anna Maria Moix i Meseguer (Barcelona, 1947), una de les grans escriptores catalanes en castellà del segle XX, va morir avui fa deu anys víctima d’un càncer. Va ser un símbol també de la gauche divine barcelonina, ambient en el qual es va relacionar amb intel·lectuals que es proclamaven d’esquerres com Esther Tusquets, Gil de Biedma i José Agustín Goytisolo, entre d’altres. Tots plegats, amb tot, estaven molt lluny del moviment obrer que es vivia a les fàbriques.
Al costat d’alguns d’ells acabaria signant el controvertit manifest del Foro Babel contra la política lingüística de la Generalitat. El 1985 i el 1995 va guanyar el premi Ciutat de Barcelona per Las virtudes peligrosas i Vals negro, respectivament. El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi.
Els seus amics li deien la Nena i és que era la germana petita d’un altre escriptor català llegendari, Terenci Moix, que li portava cinc anys i que havia mort el 2003. Malgrat les comparacions amb el seu germà, va tenir una trajectòria pròpia brillant en els principals camps de la literatura tot i que mai es va atrevir a fer el pas d’escriure en català. Això sí, va ser traductora brillant a la llengua de Cervantes de Mercè Rodoreda. El 2012 va guanyar el premi Quima Jaume de Cadaqués per la seva trajectòria literària.
La seva entrada en el món de la literatura castellana va ser fulgurant. En menys de cinc anys, entre el 1969 i el 1973, va publicar tres llibres de poemes i un de relats. Va tenir temps també per endinsar-se en el món de la literatura juvenil. Després la seva activitat creativa va ser més modesta. Això sí, la seva tasca com a traductora, sobretot del francès, va ser reconeguda pel públic i la crítica.
Els seus autors i autores preferits van ser clàssics com Samuel Beckett, Marguerite Duras, Amélie Northomb o Françoise Sagan. Va treballar per a Plaza & Janes i Bruguera, editorial de la qual en va ser directora literària.
Es va implicar, sobretot en els seus darrers anys de vida, en l’actualitat política i social. Així, el 2011 va publicar Manifiesto personal, obra en què demanava als polítics recuperar el poder davant el món financer, la tesi que s’imposaria durant les conegudes revoltes del 15-M precisament el 2011. Aquell any es va presentar a les eleccions municipals de Barcelona en la llista del PSC que liderava Jordi Hereu.
També es va definir a favor del federalisme i en contra de la independència de Catalunya just en l’inici del procés que va conduir cap al referèndum.