Mor l’empresari Pedro Olabarria, president durant 20 anys d’Icària Iniciatives Socials

L’empresari i inversor barceloní Pedro Olabarria Delclaux va morir divendres passat als 86 anys, segons ha confirmat Icària Iniciatives Socials, entitat de la qual en va ser president del 1994 al 2014. L’empresari, nascut al País Basc en una família del sector de la construcció, va ser vicepresident executiu de Motor Ibérica i va negociar la venda del grup a la multinacional japonesa Nissan Motor, on va treballar amb un altre gran empresari barceloní, Juan Echevarria, president del gran grup que va sorgir després d’aquella operació. També va ser clau en la venda de Torras Hostench al grup KIO als anys vuitanta.

Fora de l’àmbit empresarial, Olabarria va ser reconegut per la seva implicació en la lluita pels drets de les persones amb Discapacitat psíquica Va presidir durant vint anys Icària Iniciatives Socials, entitat catalana dedicada al suport de les persones amb aquesta condició . Una de les seves filles en tenia i això el va impulsar a donar suport a tot el col·lectiu.

Va ser molt més que un president, segons reconeix la fundadora d’Icària i gerent, Maria José Pujol. “Vam crear l’entitat cap al 1976, sense experiència en temes finances o de gestió i ell, des que va entrar amb nosaltres, va ser un puntal. Quan necessitàvem diners, per exemple durant la crisi del 2008 o en altres moments, ell s’avançava al problema i ens posava tresoreria a la nostra disposició i en projectes com el INOUT Hostel amb un 90% de treballadors amb discapacitat de la entitat va ser determinant la seva resolució per tirar-ho endavant davant de molts que pensaven que era una utopia, i també Icaria gràfiques va ser possible també gràcies a la seva implicació.” “Ens donava suport sempre d’una manera respectuosa i delicada i tenia una paciència i dedicació infinita. Per nosaltres és un gran referent”, afegeix Pujol.

Olabarria va entrar a Catalunya als anys setanta amb l’objectiu de reflotar la paperera Torras Hostench, quan estava a punt de fer suspensió de pagaments. No només se’n va sortir sinó que va negociar i va ser un dels grans beneficiats el 1983 de la venda de l’empresa, anomenada ja Grup Torras, al grup de Kuwait KIO, representat en aquell moment per Javier de la Rosa abans que es demostrés que tot era una bombolla.

Després no va tenir tanta fortuna en la inversió que va fer a Harry Walker, una companya de subministres nàutics en al qual era accionista minoritari que va acabar fent suspensió de pagaments.

Banesto, que era el principal creditor, va perseguir els inversors de la companyia i el jutge Luis Pascual Estevill –que posteriorment seria condemnat per corrupció– el va enviar a la presó unes hores. Olabarria, amb tot, es va querellar contra tots els caps de Banesto per una acusació sense base. Alfredo Sáenz, principal responsable del banc, va acabar a la presó per ordre del Tribunal Suprem, que tampoc va acceptar l’indult proposat per Rodríguez Zapatero. D’aquesta manera l’empresari, que va viure a cavall entre Barcelona i Alemanya –el país de la seva dona– va restituir el seu honor abans de continuar la seva trajectòria empresarial en altres companyies.